Fogons a ple rendiment. Tenen cinc hores per elaborar un menú que sorprengui el paladar del jurat. Els vuit finalistes han vingut acompanyats d'un ajudant. Han d'elaborar un menú complet, amb primer, segon plat i postres. En l'elaboració, els ingredients no poden superar els vuit euros de pressupost. El jurat té plena confiança en el talent dels participants. MARTIN BERASATEGUI, president del jurat "Son jovenes con raza, rompedores, vanguardistas, inconformistas, son gente que los conozco de los de pata negra" L'objectiu, convertir-se en el millor cuiner de l'any. "El menú que traemos es un menú gallego, con producto gallego. Lo que hacemos a diario en nuestra casa, para que lo puedan valorar." "Estás un tiempo preparándote para plasmar lo que has hecho. Si después hay gente mejor o peor eso ya no depende de mí." Però perquè un restaurant funcioni no n'hi ha prou amb la cuina. "La sala es muy importante. No sólo la cocina. A veces la sala puede estar un poco olvidada." Són aspirants al millor cambrer. Quatre cambrers de tota la geografia espanyola competeixen pel guardó. Ells també han de convèncer el jurat amb la millor tapa, el millor còctel i la millor tècnica servint una cervesa amb el punt just d'escuma.
El concurs per ser el millor cuiner d’aquest any dura cinc hores, per elaborar un menú que sorprengui el paladar del jurat. Els vuit finalistes han vingut acompanyats d’un ajudant per aconseguir elaborar un menú complet, amb primer, segon plat i postres. En l’elaboració, els ingredients no poden superar els vuit euros de pressupost.
Martin Berasategui, president del jurat, té plena confiança amb els aspirants i s’hi ha referit com a “joves de rasa, rompedors i inconformistes”.
Perquè un restaurant funcioni no n’hi ha prou amb la cuina. La sala és molt important i per aquest motiu també s’ha celebrat el concurs per ser el millor cambrer de l’any. Quatre cambrers de tota la geografia espanyola competeixen pel guardó. Ells també han de convèncer el jurat amb la millor tapa, el millor còctel i la millor tècnica servint una cervesa amb el punt just d’escuma.
Creix el negoci internacional i estatal
La 21a edició d’Alimentària ha constatat la reactivació de la demanda de fora però també de l’estatal. En total, s’hi han registrat 140.000 visitants, dels quals la meitat procedien de 157 països diferents. També s’ha incrementat el nombre d’empreses estrangeres i s’han fet fins a 11.200 reunions de negocis.
Per al president de Fira de Barcelona i d’Alimentària, Josep Lluís Bonet, “el saló es consolida com una gran plataforma per a l’exportació de la indústria alimentària espanyola”. Bonet també ha destacat que hi ha “un major coneixement del producte espanyol”, mentre que el director general d’Alimentària, Antoni Valls, ha remarcat “la força de la demanda interna”. Precisament, els espai de degustació d’olis, vins i formatges han atret entre 1.000 i 5.000 persones.
Pel que fa a la innovació, entre les novetats han destacat, sobretot, un nou vermut ecològic, embotits per a vegetarians i la brioxeria i els snacks fets a base d’algues.
