De què parlem quan parlem d’intel·ligència artificial? Karina Gibert, catedràtica en intel·ligència artificial de la UPC, conversa amb Franc Ponti, professor de neurocreativitat i innovació d’Eada sobre els orígens d’aquesta disciplina, quin ús en podem fer i la seva aplicació en el dia a dia d’una ciutat com Barcelona.
Catalunya i Barcelona, pioneres en intel·ligència artificial
Tenim un entorn privilegiat en matèria d’IA, segons Karina Gibert, ja que Catalunya té una estratègia pionera d’aplicació de la intel·ligència artificial i l’Ajuntament de Barcelona té un pla estratègic. “Ja fa anys que la ciutat és una ‘smart city’ de les millors del món”, afirma la catedràtica de la UPC. En tenim molts exemples, al transport públic, en el control d’aforament platges, o els “chatbots” als serveis municipals. “La IA ha de permetre a l’administració ser proactiva amb el ciutadà, i avisar-te per exemple si han sortit beques menjador a les quals pots optar i ajudar a fer-ne la sol·licitud”. Segons un estudi de la UPC, en pandèmia el 70 % de les persones vulnerables que durant primera onada necessitava una prestació econòmica no la va cobrar perquè no la va saber demanar. Les persones amb menys competències digitals no es poden quedar enrere.
La intel·ligència artificial ha de ser proactiva amb el ciutadà”
El ChatGPT
La intel·ligència artificial va néixer l’any 1956, quan l’informàtic i matemàtic nord-americà John McCarthy va reunir 10 savis que després de dos mesos van arribar a la conclusió que una màquina pot replicar la intel·ligència humana a través de tres llenguatges: el lògic, el matemàtic i el de la programació. Primer, la IA només es va basar en la part cognitiva, ara en canvi incorpora la creativitat. És el cas del famós ChatGPT, tot i que segons Karina Gibert, el registre creatiu dels humans és diferent, i les màquines no ens prendran el lloc.
La intel·ligència artificial canviarà l’estructura social i l’administració ha de vetllar perquè sigui en positiu ”
La Unió Europea està elaborant un projecte de llei per classificar les diferents IA per nivells de risc. Les IA ens observen a través de moltes aplicacions i ens fan un perfil. Pot ser en l’àmbit de màrqueting com a consumidors, però a la Xina, per exemple, el govern les fa servir per posar multes, cobrar impostos o decidir si pots agafar un avió: “Ens hem de protegir contra determinats usos” . Pel que fa als llocs de treball, aquests es transformaran: delegarem en les màquines processos repetitius complexos i nosaltres ens podrem dedicar a la part més humana de les activitats. “Imagina que la IA sintetitzés tots els documents que ha de llegir un advocat. Aquest podria dedicar molts més dies a pensar en una estratègia”. Ens trobem, per tant, davant d’un canvi de paradigma social molt important, ja que a mesura que aquesta tecnologia es consolidi transformarà el nostre entorn.
Escolta el pòdcast aquí:
Karina Gibert pregunta als candidats a les eleccions municipals del 28-M
Quina és la seva estratègia d’intel·ligència artificial per protegir els drets dels ciutadans?
