sense feina als 50

Treballar ja no és garantia per sortir de la pobresa

Dos de cada 10 persones amb feina a Barcelona tenen dificultats per arribar a final de mes a causa dels contractes en precari, els sous baixos i la temporalitat laboral. La desigualtat salarial no és neutral des del punt de vista del sexe: les dones reben menys salari que els homes, ocupen menys llocs directius i tenen més dificultats per accedir al mercat laboral. Són les dones de més de 50 anys, treballadores immigrants i, especialment, les nascudes fora de la Unió Europea les que tenen menys oportunitats.

“He hagut de rebaixar el currículum, moltes amigues em deien: ‘No posis això que no et contractaran, borra-ho!'”

L’Elizabeth va arribar fa vuit anys a Barcelona, després d’una trajectòria de 22 anys de docent a la Universitat Central de Veneçuela. Doctorada en Ciències Socials i especialista en el tema de migracions va fer de la seva experiència vital un treball de camp i un projecte de vida, que compateix amb el seu company català i el seu fill al barri del Fort Pienc. És l’exemple que una bona formació no és garantia d’oportunitats i de com l’edat i l’experiència, massa sovint, penalitzen en el mercat laboral. Ara treballa en un pla d’ocupació per elaborar el cens d’habitatges buits a Barcelona.

 


la dada

El pes de l’atur a un barri com el de la Marina del Prat Vermell és d’un 13,2 %, 10 punts més que a barris com Pedralbes, Sarrià o Sant Gervasi – Galvany

Contractes de menys d’un mes

Com l’Elizabeth, prop d’un miler de persones participen en els plans d’ocupació gestionats per Barcelona Activa i més de la meitat aconseguiran la inserció laboral, però l’alarma salta quan comprovem que, l’any passat, a la ciutat de Barcelona es van signar 1.165.000 contractes i el 40 %, quasi mig milió, eren de menys d’un mes. Des de l’administració local s’exigeix a les empreses que aspiren a guanyar un concurs públic, unes condicions laborals que passen per un sou mínim de 1.000 euros i la inclusió dels sectors més vulnerables.

Salari mínim de ciutat

Viure a Barcelona té un cost mitjà de 1.440 euros al mes, l’informe del consell econòmic i social de Barcelona estableix que el cost de la vida a Barcelona és un 25 % superior a la resta de capitals, excepte Madrid i Donostia. Els agents socials i l’administració local han posat sobre la taula la necessitat d’una contractació justa i sostenible que es tradueix en el salari mínim de ciutat que reduiria les diferències salarials i evitaria la fuga de talents.