La galeria Mayoral ha inaugurat aquest dijous l’exposició “Zóbel-Chillida. Camins creuats”, comissariada per Alfonso de la Torre. La mostra, que es pot visitar fins a finals de juliol, explica els vincles creatius i vitals existents entre els dos artistes de la postguerra a partir d’un total de 13 olis de Zóbel i una desena d’obres de Chillida.
Una carrera en paral·lel
La vocació i la passió per l’art no era l’únic que compartien Chillida i Zóbel. Ambdós van néixer el 1924 i no va ser fins a la dècada dels 50 que es van iniciar en aquest món: Chillida va treballar en les seves primeres obres amb el guix i la pedra, i les primeres passes de Zóbel les va fer movent-se entre la figuració i l’abstracció. A més, els dos es caracteritzen per la solitud i el context advers que sempre han acompanyat la seva trajectòria.
El 1955 Zóbel va descobrir l’obra de Rothko i, a partir d’aquesta troballa, va reduir el contingut dels seus quadres a l’essencial. Com a resultat, va crear les seves primeres ‘Saetes’ i obres en blanc i negre conegudes amb el nom de “Sèrie negra”. Segons el comissari de l’exposició, aquestes obres del pintor semblaven coincidir molt amb les de Chillida. Tenien en comú l’aspecte del traç negre al llenç, la restricció de color i la cal·ligrafia. A més, De la Torre assegura que els dos artistes compartien que “amb la mínima expressió podien arribar a la màxima expressió”.
Amb el temps, Zóbel va decidir estudiar la llum i l’evocació del record. Va ser en aquesta època quan va tornar a introduir el color a les seves obres i va passar a ser la base dels seus quadres. Paral·lelament, la llum es va convertir en una de les grans protagonistes de les escultures de Chillida. La representava en forma de jocs de matèria i buit en els quals la llum neix, hi incideix i genera espais i volum.
La trobada a Conca
El 1964 els dos artistes es van trobar per primer cop a Conca gràcies a la petició de Zóbel d’incorporar una de les obres de Chillida a una col·lecció d’art presentada al Museu d’Art Abstracte Espanyol. Va ser un moment d’admiració mútua.
