Quan encara dura la ressaca de Sant Jordi, amb el Jordi Sellas i la Marina Amores volem parlar de videojocs que adapten llibres perquè, contra el que pugui semblar d’entrada, aquests dos formats culturals tenen més coses en comú del que semblen. Qui sap si un dia regalarem videojocs, en comptes de roses i llibres.

Assassin’s Creed Unity

Ubisoft, 2014

La saga de la famosa secta dels assassins té una entrega ambientada al París de la Revolució Francesa. Temps convulsos, i molt fidelment reproduïts en un joc que va rebre algunes crítiques per la seva jugabilitat, però que ara s’ha posat de moda arran de l’incendi de la catedral de Notre Dame. La companyia ha penjat el joc gratis durant una setmana, i ha declarat que cedirà tota la documentació que es va utilitzar per a la versió digital de Notre Dame, i que pot ajudar a la seva reconstrucció. Tot plegat ha fet que les crítiques cap al joc s’hagin tornat molt més positives. Però el que fa que sigui en aquesta selecció és el fet que tota la saga es basa en la novel·la ‘Alamut’, de l’escriptor eslovè Vladímir Bartol, escrita el 1938 i convertida en una crítica de l’estalinisme i els feixismes.

La abadía del crimen

Opera Soft, 1987

Clàssic dels jocs de 8 bits, un dels títols de més èxit de la indústria espanyola, La abadía del crimen, és l’adaptació de la novel·la ‘El nom de la rosa’, d’Umberto Eco, tot i que l’escriptor mai no va cedir els drets perquè la fessin. Tot i això, el joc es va fer molt popular a escala internacional i encara és un dels grans referents pels historiadors dels videojocs, per la perspectiva dels gràfics, la jugabilitat, una història molt entretinguda i els seus avenços formals.

El Hobbit

Beam Software, 1982

‘El Hobbit’, la novel·la de J. R. R. Tolkien, és un dels grans títols de la literatura fantàstica. El 1982, a més, es va convertir també en un gran èxit dels videojocs amb aquesta adaptació de Beam Software, que en va produir una aventura conversacional en què el jugador podia interactuar amb els personatges del relat a partir de frases més o menys complexes.

The Witcher 3

CD Projekt RED, 2015

L’escriptor polonès Andrzej Sapkpwski és molt popular al seu país gràcies, sobretot, a la ‘Saga de Geralt de Rivia’, una sèrie de novel·les fantàstiques amb un mag caçador de monstres com a protagonista. Les històries s’han adaptat al videojoc amb la trilogia The Witcher, i la tercera part ha sigut un gran èxit de la nova generació de consoles actuals. Ara, a més, Netflix en farà una sèrie que vol que sigui el seu ‘Joc de trons’.

Tom Clancy’s The Division

Ubisoft Massive, 2019

L’escriptor dels EUA Tom Clancy és un dels grans noms del best-seller dels 80 i els 90, sobretot gràcies a la seva sèrie de novel·les sobre l’agent de la CIA Jack Ryan. Però, a més, el 1996 Tom Clancy va decidir fundar una companyia de videojocs que adaptés novel·les i idees seves en jocs que portessin el seu nom. La companyia va ser comprada per Ubisoft i ha produït títols com aquest ‘Tom Clancy’s The Division 2’.

Dante’s Inferno

Visceral Games, 2010

Molts videojocs adapten llibres, el que ja és més estrany és un que agafi directament l’escriptor i el converteixi en l’heroi d’una mena de ‘Resident evil’ renaixentista. Això és el que van fer els de Visceral Games quan van decidir adaptar ‘La divina comèdia’ i convertir Dante Alighieri en un forçut que matava monstre als cercles de l’infern per salvar la seva estimada Beatriu. Queda clar, amb jocs així, que la relació entre videojocs i llibres pot ser ben fèrtil i, en ocasions, estranya.