La cantant israeliana Noa està de gira presentant el seu darrer disc, ‘Letters to Bach’, cartes a Bach. Una original idea en què ha posat veu i lletra a les peces del compositor barroc acompanyada, com sempre, per la guitarra del seu inseparable Gil Dor. El disc ha estat produït per un dels grans de la indústria musical: Quincy Jones.

‘Letters to Bach’

Noa explica que ha escollit els temes que li semblaven interessants per cantar i que els ha intentat interpretar com si sortís aigua de la seva boca. També ens ha explicat que ha volgut treure Bach de la sala de concerts i apropar-lo a la gent.

De fet, el primer tema de Bach al qual van posar lletra és ‘Ave Maria’, una de les cançons més conegudes de l’artista, i que ha interpretat en diverses ocasions davant els últims tres Papes a la Ciutat del Vaticà.

Noa i l’Estat espanyol

Noa té una relació especial amb Espanya. Ha col·laborat amb moltíssims cantants de l’estat. El primer va ser Joan Manuel Serrat, amb el tema ‘Es caprichoso el azar’.

Després s’hi afegirien artistes de la talla de Miguel BoséPasión Vega, Carlos Núñez o Miguel Poveda.

L’artista també ha cantat en català en diverses ocasions. Ha versionat, per exemple un dels seus temes més coneguts ‘Life is Beautiful’, banda sonora de la pel·lícula ‘La vida es bella’ i al qual Noa també va posar lletra.

Israel i Palestina

L’artista israeliana, d’origen jueu iemenita, fa temps que s’ha convertit en un símbol de la lluita per la pau entre israelians i palestins. Al festival d’Eurovisió de 2009, per exemple, va cantar al costat de Mira Awad, i va ser el primer cop que una artista jueva i una palestina cantaven plegades.

Però aquesta imatge d’ambaixadora per la pau també té les seves ombres. Són molts els que l’acusen defensar l’ocupació de Palestina i justificar algunes de les matances perpetrades per Israel. Per això, quan al 2009 va venir a participar de la Diada a Barcelona, va ser escridassada per grups pro palestins i anti israelians.

Noa, per contra, diu que advoca per crear ponts entre les religions i les cultures i, citant Leonard Bernstein, afirma que l’art pot canviar el món, perquè l’art pot canviar la gent i és la gent la que pot canviar el món.

Pel que fa al conflicte israelo-palestí es defineix com una persona optimista i creu que hi ha una solució. Citant Shimon Peres diu: ” Els optimistes i els pessimistes al final moren igual, però viuen diferent. Jo prefereixo viure com una optimista.”