I es que Castellet ha estat una d’aquelles personalitats que ha captivat a tothom que se li apropava. Va ser un dels responsables de fer accessibles títols en català, que els lectors només havien pogut accedir fins aquell moment en castellà. Tot això en una època en la que el franquisme intentava esborrar tot allò que sonés a catalanitat. L’aposta de Castellet precisament per tal de salvaguardar la memòria col·lectiva dels catalans es va plasmar en un dels llibres cabdals de l’edició en aquesta llengua, ‘La Història Gràfica de Catalunya” o bé la gènesi d’un projecte que gairebé enfonsa la seva estimada ‘Editorial 62’, ‘l’Enciclopèdia Catalana’. El seu compromís amb els escriptors emergents i la seva dedicació a l’obra de poetes tant importants, com Espriu, ens deixen un llegat ple de bona literatura i un gran compromís amb la cultura catalana. Si tothom coincideix en alguna cosa alhora de parlar de Castellet és de la seva capacitat per establir ponts de diàleg.
