La Nonprofit Association of Making Art for Image and Movement (NAMAIM) i la companyia de cinema i dansa contemporània VoDance han estrenat ‘The Picture’ aquest dissabte al DHUB en sessions de matí i tarda. El director i coreògraf de ‘The Picture’, Matías Martínez, explica que aquesta performance és un espectacle que fusiona la imatge i el moviment a través principalment de la dansa. Martínez subratlla que es tracta d’una aposta sense precedents per sumar disciplines diferents com la dansa, el cinema o la música.
El projecte té també un objectiu social, ja que reuneix de forma altruista grans artistes de renom amb estudiants d’arts escèniques i algunes ballarines també conegudes. Amb Martínez, també han impulsat l’espectacle la directora i productora Sarah Linghun, el director de cinema Peter Greenaway i els compositors Philip Glass i Ezio Bosso. Anteriorment, ja havien triomfat a Bangkok i Singapur amb obres com ‘Red apple’ i ‘Praying mantis’. Curiosament les seves obres sempre tenen un component religiós.
La companyia VoDance ha seleccionat nou ballarins, tot noies i un noi, que perfectament sincronitzats executen una actuació molt intensa. Al llarg d’una hora, els ballarins interpreten la seva dansa al voltant d’una llarga taula que simbolitza l’últim sopar. Imatges de la pintura de Da Vinci i dels assajos previs de la peça es projecten durant la funció, mentrestant sona una veu en off que explica al públic allò que es representa en cada moment, simbolitzant al llarg de l’espectacle un viatge de Da Vinci.
Júlia Matas, ballarina de VoDance, admet la complexitat de l’actuació per la necessària sincronització entre tots els ballarins. Des de l’abril estan assajant aquesta peça i es mostra contenta i satisfeta de com han anat les actuacions i de tenir un públic tant “agraït”. De fet, al matí, els aplaudiments han durat gairebé quatre minuts. Matas considera curiós i diferent en el món de la dansa el fet d’actuar en un espai arquitectònic com el Disseny Hub, en comptes d’un teatre, perquè permet veure les cares i reaccions de la gent. Això fa que l’actuació sigui més propera. També es mostra contenta que el públic intenti entendre la dansa a través de la seva interpretació.
Tal com ha quedat palès amb el sonor aplaudiment final, l’actuació ha captivat al públic. Un dels assistents comentava a la sortida que l’actuació l’havia deixat “en xoc, i que ha quedat tan admirat del viatge que el repetirà a la tarda.
Segons Martínez la dansa és universal i per això està oberta a tot tipus de públic. El director i coreògraf diu que busquen un públic “dels 5 anys als 80 anys”.
