La Honoka i en Goro juguen amb una tauleta i un mòbil a l’App Bar. Han vingut des del Japó i ella tan sols parla una mica d’anglès: “Tendències i tecnologia”, és la seva resposta quan li preguntem què han vingut a buscar des del país nipó. Costa de creure que dos japonesos viatgin fins a Barcelona interessats per una tecnologia que, al seu país, està a l’última. En realitat, el que busquen és la creativitat, més que no pas tecnologia: “Les aplicacions i la manera de pensar aquí són més avançades, hi ha grans idees en aquest recinte”, explica la Honoka.
No són els únics que han vingut al Sónar per una inquietud més enllà de la musical. En Marc Pous és un català que passarà els propers dies al recinte de Montjuïc per feina: “És un bon espai per promocionar la nostra ‘start-up'”, explica. Milers de persones passaran durant els propers tres dies pel Market Lab, l’espai on ell i altres empreses presenten les seves propostes i creacions en l’àmbit de les aplicacions, la tecnologia, el consum de música i l’art. Pous ha fundat l’empresa The Things.iO amb l’objectiu d’aprofundir i oferir nous serveis en el que ja s’anomena “l’Internet de les coses”. Al festival presenta un sofà que vibrarà al compàs que marquin algunes sessions del Sónar: “Des de la taula del discjòquei s’enviarà un senyal de vibració a Internet que, a la vegada, s’enviarà fins al sofà”. L’objectiu és col·locar el moble en qualsevol espai fora del festival perquè la gent “tot i no escoltar la música la pugui notar, la senti, com les persones invidents”.
Al Sónar Village, el principal escenari de l’edició de dia, el sol comença a picar. La Lorena Duran i l’Oriol Pallàs busquen refugi en una de les zones d’ombra, juntament amb un grup d’amics. La parella, d’aquelles que marquen tendència, assegura que són incondicionals del Sónar: “Jo fa quatre anys que no hi falto, i ell hi ha vingut durant 15 anys”, explica la Lorena. L’Oriol fa notar la seva experiència explicant-nos que està satisfet amb el canvi d’ubicació del Sónar de Dia: “Era necessari, el MACBA es posava a rebentar i ja no hi havia prou labavos ni espai. Comprar una cervesa de vegades era missió impossible”. Ella també en sembla satisfeta, igual que el seu ós de peluix: “Des que ens coneixem, ha vingut amb nosaltres a tots els festivals i viatges” i aquesta vegada, és clar, no serà menys. L’ós, segons ens expliquen, té una pàgina de Facebook en què pengen totes les fotos que li fan: avui en penjaran del Sónar 2013.
Tampoc no es prenen gaire seriosament el festival la Sara i la Karen, dues amigues del Regne Unit que vénen al festival per primera vegada. El seu cas no és l’habitual, ja que el Sónar té una parròquia molt fidel, que repeteix any rere any. La Karen ens explica el motiu pel qual són a Barcelona: “Vam intentar veure Kraftwerk l’any passat però es van exhaurir les entrades, així que per Nadal li vaig regalar un abonament al meu xicot, que arribarà demà”. La música i la tecnologia els interessen poc, “sobretot volem veure Kraftwerk, que han fet història en el món de l’electrònica. A banda d’això, volem beure i prendre molt el sol”.
En Rudolph, en canvi, s’autodefineix com un “cercador de tresors” interessat en les propostes més experimentals del festival. Ha viatjat des d’Alemanya per assistir al Sónar per setena vegada: “Tinc amics repartits per tot Europa, des d’Amsterdam fins a Dublín, i ens trobem aquí un cop l’any”. Aquesta edició, diu, ha notat una diferència notable: “Els grups cada vegada són més ‘mainstream’, comença a ser difícil trobar peces rares al Sónar. L’organització vol guanyar públic i ho fa amb cartells més comercials”. En Rudolph no ens diu si viatja per feina o si està de vacances, però ens deixa clar per què és aquí: “El Sónar és sinònim de diversió, tant si véns per oci com si ho fas per feina”.
