La sardana és la dansa més bella de les que es fan i es desfan. I això és el que ha passat aquest diumenge al Palauet Albéniz, a l’espai reservat per a danses tradicionals: que la sardana ha sonat, però no s’ha ballat a l’estil tradicional. L’homenatge de Bravo a Granados ha consistit a reinterpretar la peça número 8, una sardana asturiana, que en un moment concret de la peça “incorpora uns compassos que són propis de la sardana”.
Es tracta d’una demostració de dansa tradicional que busca reivindicar-la des de l’actualització musical i coreogràfica. Segons reconeix Bravo, la sardana “està evolucionant des de fa molt de temps, incorpora molts llenguatges diferents de la dansa”, al mateix temps que reconeix que “és bo pel que implica tradicionalment i popularment”. Aquest diumenge també ha estat el torn per a les sardanes ballades amb coreografies pròpies d’altres danses tradicionals, a càrrec dels esbarts Gaudí, Sant Jordi i Joventut Nostra, de Barcelona; i amb l’acompanyament musical de la Cobla Sabadell.
