Francesc Ribera Titot i Pep Sala, col·laboradors del darrer disc de 'Sabor de Gràcia', assajant amb el grup abans del concert. Absents el rei Peret o coetanis com Los Manolos, Sabor de Gàcia celebra dues dècades sabent-se pilar indiscutible del gènere. El nou disc vindica la rumba catalana tradicional, amb més guitarres fent el ventilador i més palmes, i traspua orgull fins i tot en el títol: 'Gitanos catalans'. ANTONI CARBONELL, "SICUS", músic "Hi ha grups que o són gitanos que fan rumba o flirtegen amb la rumba: Gertrudis, Txarango, La Pegatina... ho fan molt bé. El meu fill escolta Txarango, per entendre'ns, és fan de Txarango. Què passa amb els gitanos catalans? Que és una miqueta -sense desmerèixer ningú- una miqueta com la gent de color amb el bàsquet, amb l'NBA. Ja surt dels gens." Tots els que van ser al disc no hi eren, cas de Txarango o el cantant de Marilion Steven Hogarth, però per contra es van sumar a la festa rumbera amics que no van participar en la gravació, com la Mone o la cantant d'origen equatoguineà Betty Agna. La festa, però, no es va allargar gaire, perquè Sabor de Gràcia volia, de totes totes, afegir-se a la campanya "Un dia sense música", que protesta avui per l'IVA cultural del 21%, amb una jornada sense concerts.
