Són en Peret Reyes i l'Antoine Tato Garcia o el que és el mateix els màxims exponents de la rumba catalana a casa nostra i a França. Aquest aspecte transfronterer de la rumba, especialment la que va néixer a Barcelona, Girona i Perpinyà i que és coneguda arreu del món, és el que ha animat els organitzadors de la Setmana de la Rumba Catalana a moure fitxa per convertir-la en Patrimoni Cultural Immaterial de la Unesco. DAVID COLL, director de l'Escola de Música Moderna de Girona "Té un seguit de valors malgrat la seva recència històrica que la converteix en quelcom que val la pena protegir i visibilitzar en el si del context europeu." Ja ho diu en Sicus Carbonell, integrant del grup Sabor de Gràcia, des de 1425 els gitanos arriben a la Catalunya Nord i es van distribuint per tot el territori i, una de les seves aportacions culturals, potser de les més recents, és la rumba catalana. Una música de carrer que ara vol obtenir reconeixement internacional tal com va passar amb el flamenc l'any 2010. SICUS CARBONELL, Sabor de Gràcia "Hem d'acabar de decidir i dir, no, no, això és nostre i amb tot l'orgull, agafar la bandera de la rumba i portar-la on es mereix." Si bé el projecte es troba a les beceroles, tant la Generalitat, com el Ministeri de Cultura francès estan decidits a donar una bona empenta per ajudar a projectar millor la imatge de la rumba catalana. A partir d'avui comença el viatge de la rumba catalana per convertir-se en Patrimoni Cultural de la Humanitat. No és un viatge curt: es triga al voltant d'uns quatre o sis anys per presentar una bona candidatura.
La rumba s’ha anat construint de mica en mica. Els experts diuen que és una especialització del flamenc, que ha acabat convertint-se en un gènere diferenciat amb les seves particularitats, com ara el famós ventilador que es fa amb la guitarra. La rumba catalana és jove i és de les poques músiques genuïnament de carrer creada al segle XX.
No és un fenomen únicament barceloní. De la mateixa manera que el poble gitano, és una música transfronterera i la podem trobar també a Perpinyà o a Girona. Han estat precisament aquestes dues ciutats les impulsores de la Setmana de la Rumba i les precursores d’aquesta candidatura per ser declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco.
Tampoc no és un viatge fàcil: s’han de trobar totes les complicitats possibles del món cultural i de bona part de la societat. El Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CONCA) ja ha mostrat el suport, de la mateixa manera que ho ha fet el Ministeri de Cultura francès o la Comissió Europea. Ara, el proper pas seran unes reunions programades a Girona per mirar de continuar tirant endavant la candidatura.
