Les colles barcelonines que hi han participat no s’han limitat a fer dansar els gegants sinó que ha estat una mostra de tota la cultura popular de la ciutat: gegants, capgrossos, bastoners, timbalers i dansaires han animat la cercavila, que ha sortit de la plaça de Folch i Torres a les 17 h. Els Gegants del Raval, els bouets, la vaqueta i la Colla Bastonera del Raval eren els amfitrions de la festa i han encapçalat la comitiva.
La Colla Bastonera del Raval ha fet diversos números al llarg del recorregut que han cridat l’atenció tant d’autòctons com de turistes. Però no totes les agrupacions eren del Raval, hi havia altres com els Capgrossos de Trinitat Vella i la Colla del Drac de Poblenou, entre d’altres, que donen suport a la celebració de la patrona amb les seves figures i música.
Les colles han enfilat el carrer de la Lleialtat fins creuar la rambla del Raval i arribar fins a la plaça de Sant Agustí, on s’han aturat i els Falcons de Barcelona han fet una de les seves construccions mentre la resta de grups descansaven.
Finalment, tots han desfet el camí per tornar a la plaça de Folch i Torres.
Santa Madrona és la patrona més desconeguda de les tres de la ciutat i aquests darrers anys s’està fent un esforç per promoure la seva figura. Segons la llegenda, al segle X, uns navegants francesos que transportaven les relíquies de la santa van aturar-se a Barcelona pel temporal, van deixar-ne les restes a la capella de Sant Fruitós de Montjuïc i d’allà ja no en van sortir mai més. Des d’aquell moment va començar el culte dels barcelonins a Santa Madrona, sobretot per demanar-li protecció al mar i pluja els anys de sequera.
