El llibre ‘Quan les dones havien de pintar flors’ (Consol Oltra Esteve, Salvatella) fa un homenatge a les pintores de finals de segle XIX que van passar de pintar per als de casa a mostrar la seva obra a les exposicions femenines de la Sala Parés, al Gòtic. En aquestes exposicions hi van participar gairebé un centenar de dones entre el 1896 i el 1900 i després ja van passar a ser mixtes.
Aquestes dones benestants i avantguardistes van convertir-se en pintores de professió i van participar també en exposicions oficials a Barcelona i Madrid, i van obrir d’aquesta manera el camí a les artistes que van venir després.
Reconegudes a l’època però desconegudes avui
Va ser quan Consol Oltra feia recerca sobre la pintora Lluïsa Vidal per fer-ne un llibre que va descobrir les exposicions femenines de la Sala Parés i va decidir investigar qui hi participava. “Vaig trobar interessantíssim que a finals del segle XIX hi hagués tantes pintores de flors a Barcelona i a Catalunya i em vaig adonar que gairebé no hi havia informació“.
I Oltra ha remogut cel i terra per trobar-ne. S’ha documentat a l’arxiu de la Sala Parés i a la Biblioteca de Catalunya i ha entrat en cases antigues que havien estat tancades durant 50 anys per trobar les seves obres. “Els quadres que podem veure al llibre són autèntics supervivents. Són obres que han passat per moltes mans, molts trasters, i que han passat de moda. L’estrany es que hagin arribat als nostres dies”.
Per què flors?
Tot i que algunes de les pintores del llibre van pintar altres coses, la majoria van pintar principalment flors. “Pintaven flors perquè tot les empenyia a pintar flors, primer perquè tenien molt poques oportunitats de formar-se, l’única assignatura a què es podien matricular a la Llotja era d’ornamentació floral. Evidentment era impensable que una dona es matriculés a les classes de nu per aprendre a dibuixar la figura humana”, argumenta Oltra.
“Fer el llibre era un deure”
Antònia Ferreras, Pepita Texidó, Visitació Ubach i Emília Coranty són alguns exemples de la trentena de dones que van pintar flors i van exposar la seva obra, però les que exposaven a la Sala Parés eren gairebé un centenar.
“Per mi era un deure donar-les a conèixer perquè tenim dret a conèixer-les i fins ara no hi havia res escrit. Mentre que dels homes ho sabem tot perquè tot queda documentat, aquestes pintures no ho estan”, reivindica Oltra, que afegeix que “encara queda molta feina per fer i animo qualsevol persona que en tingui obra o informació a contactar amb mi per deixar-ne constància”.
