La conciliació de les feines artístiques amb la vida familiar ha estat sempre complicada. Però ara, amb la pandèmia, s’ha convertit en una quimera gairebé impossible. L’Andreu Rami ens ho explica al programa ‘reset’, de betevé, a través d’un exemple: el de Jordi Coll i Marta Tomasa.
Aquesta parella, amb dues criatures petites, es dediquen tots dos al món de la interpretació. I expliquen com s’ho han fet, des de l’inici de la pandèmia, per continuar amb la feina, sense renunciar a la criança dels fills.
Rodatges a casa
Durant el primer confinament, el Jordi confessa que es van sentir “acomplexats” perquè no tenien temps per fer allò que els demanaven: “era molt complicat“. Per això van decidir fer una sèrie en línia, ‘Ágora o nunca’, amb escenes domèstiques. “Posàvem els nens a dormir, enceníem la càmera i parlàvem“, explica, simplement per les “ganes de fer alguna cosa”.
Càstings a distància
També s’han comprat material d’il·luminació i un trípode per poder fer càstings des de casa. “Reps un correu electrònic amb les separates i la descripció del personatge“, segons el Jordi, i la resta és “creativitat” i “inventiva“. Com a molt, diu, amb una mica de sort, pot comptar amb “una mínima descripció via telefònica, a través de la meva representant“.
T’ho fas tot tu: un trípode, la il·luminació i la microfonia que tinguis a casa i la descripció del personatge; la resta és la creativitat i la inventiva de cadascú.
El perill de les classes telemàtiques
En tot aquest temps, la Marta també ha tingut el suport econòmic de les classes que imparteix, tant de dansa com d’interpretació. El fet que siguin telemàtiques, però, hi afegeix un grau de dificultat i dona peu a situacions surrealistes. Per exemple, ha explicat que, en una de les classes, hi havia “una nena plorant en una interpretació i va entrar a l’habitació la seva germana en boles!“.
Les relacions interpersonals
El fet de ser pares, explica la Marta, “és meravellós“, però té altres inconvenients: “Ens limita molt tota aquesta xarxa social que tenim la gent del món artístic, del teatre i de la tele“. Segons l’actriu, en aquest sector molt sovint “una cosa et porta a una altra” i “tot això ja no ho tenim”, per la qual cosa es limita molt la possibilitat de “conèixer gent”. En aquest sentit, sent que “és com si tot s’hagués parat una miqueta“, tot i que afirma que “sembla que, a poc a poc, tot va agafant un camí“.
La temptació de marxar a Madrid
“Sí que hem pensat que potser havíem de marxar a Madrid“, reconeix la Marta, “perquè hi ha més feina, hi ha molta més ficció“. L’actriu i mare, fins i tot confessa que l’han trucada d’una sèrie diària que es grava a Madrid “i he hagut de dir que no perquè era d’un dia per l’altre i per a tot un any“. En aquest sentit, pensa que “si fóssim més ambiciosos, marxaríem a Madrid ara mateix“, però que, en canvi, han optat per “fer la criança a Barcelona“.
Sí que hem pensat que potser havíem de marxar a Madrid perquè hi ha més feina i més ficció, però volem fer la criança a Barcelona.
Projectes en marxa
Malgrat tot, aquí continuen tenint els seus projectes. El Jordi està rodant la nova temporada de ‘Merlí: Sapere Aude’ amb la “dificultat” dels exteriors: “Tothom que passa pel darrere va amb mascareta i has de tancar i aïllar” l’escena. I la Marta ha coreografiat el musical ‘Pegados‘, al Teatre Goya, i ‘L’èxit de la temporada’, al Coliseum.
Els abusos a l’Institut del Teatre
Sobre la polèmica pel cas dels abusos sexuals a l’Institut del Teatre, Jordi Coll ha reconegut que “ho sabíem tots, es veia, senties comentaris“. I també ha assegurat que “malauradament, no només passa a l’Institut del Teatre“. L’actor creu que “és important que surtin els noms” i està convençut que en sortiran més, però alhora considera que és un problema “estructural” i que cal “deixar de normalitzar” aquesta mena de comportaments.
