Somni, realitat i deliri se succeeixen en una obra que barreja gèneres i recursos escenogràfics... La tardor Barcelonina recupera la novel·la que amb el mateix nom va escriure a principis del segle XX el filòsof i escriptor Francesc Pujols. En l'adaptació, però, el protagonista ja no és un poeta. FÈLIX PONS, actor i director "M'he inventat el meu àlter ego, que és un jove artista plàstic que treballa al seu taller, que ens servia una mica aquest taller d'excusa per poder traslladar en imatges tot aquest món tan oníric i surreal que té la novel·la d'en Pujols." El text, fregant el surrealisme, reflexiona sobre el fet català, la impossibilitat d'estimar, el suïcidi i la mort. FÈLIX PONS, actor i director "És hamletià... aquest personatge protagonista és un personatge que es debat contínuament entre la vida i la mort, entre si ha actuat bé o malament, si té motius per suïcidar-se o no, i això el fa un personatge molt contemporani, molt modern." El guitarra del músic Quimi Portet, Jordi Busquets, posa la música a un espectacle. Una música construïda a partir dels assajos i al servei dels moments que va creant el personatge. JORDI BUSQUETS, músic "En principi comença a la masia, llavors hi ha situacions de reflexió, que és com més etèria.. després hi ha tota la part del viatge en tren, que hi ha una mica més de moviment. És ben bé una música per a la novel·la." El muntatge, un homenatge a Pujols en els 50 anys de la seva mort, es podrà veure a la Seca fins al 27 de gener.

Amb l’adaptació de la novel·la ‘La tardor barcelonina’, Pons ha volgut recuperar un text de 1908 que per l’actor i director és totalment contemporani. L’humor, l’esperit de joc i la transgressió són una constant d’aquest text proper al surrealisme de l’escriptor i filòsof que va captivar Salvador Dalí. Amb un estil dinàmic i oníric Pujols reflexiona a l’entorn de la problemàtica del doble, del suïcidi i la impossibilitat d’estimar, però també sobre el fet català.

El protagonista de la història decideix cremar casa seva, una masia, amb la seva dona dins. A partir d’aquí comença la fugida en tren cap a la ciutat, on viurà ‘La tardor barcelonina’.