Aquest dimarts al vespre s’ha lliurat el Premi Internacional Alfonso Comín, que enguany ha arribat a l’edició número 35. L’entrega dels guardons s’ha fet al Saló de Cent de l’Ajuntament, presidit per l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.
Premi als centreamericans migrants
Aquest any el premi s’entrega a les persones centreamericanes migrants que es troben a la recerca de refugi per la violència extrema que pateixen als seus països d’origen i que els força en molts casos a abandonar-los. En aquest sentit l’alcaldessa ha destacat la lluita per la dignitat en la qual es troben immersos aquests pobles enfrontats diàriament a situacions d’extrema misèria i violència. El premi també es concedeix concretament per la tasca que fa l’alberg d’acollida La 72 Hogar Refugio de Tenosique de Pino Juárez. Situat al sud de Mèxic, l’alberg ha de fer front a una situació constant d’abusos i violència perpetrats per les maras, grups violents mexicans, el narcotràfic i els paramilitars. Segons Colau tots ells són víctimes d’uns estats que estan més preocupats a defensar els interessos d’una oligarquia que a impulsar polítiques socials.
La tasca del refugi La 72
Entre els presents han parlat Irene Palomo, una de les advocades voluntàries que va treballar uns mesos a l’alberg. Palomo reconeix que la realitat de la frontera sud de Mèxic la va colpir. Les xifres són alarmants, a l’alberg s’han denunciat 1.143 delictes, dels quals la majoria són assalts i robatoris amb violència, delictes sexuals o segrestos. A l’alberg, un veritable camp de refugiats, dormen cada nit unes 400 persones.
El cas de la Rita
Rita Zepeda, hondurenya que viu a Barcelona, ha parlat del cas de la caravana que va sortir d’Hondures amb unes 3.000 persones a la qual es van anar afegint més persones de tot l’Amèrica Central, que patien la violència als seus països d’origen. Al final de la caravana es van reunir 8.000 persones davant de la frontera amb els Estats Units. Zepeda ha denunciat que Hondures és el país més pobre de l’Amèrica Central i que a les grans ciutats com Tegucigalpa i San Pedro el nivell de violència és insuportable.
