Als ‘Mots endiumenjats’ del btv llengua, escollim analitzar un mot que encatifa els boscos a la tardor: fulla. Sovint per interferència del castellà —que té una sola paraula, hoja— ens equivoquem i fem anar la fulla tant per parlar de les fulles dels arbres com dels fulls dels llibres. Però en català això no va així, us ho expliquem.
El “divorci” entre “full” i “fulla”
La paraula fulla prové del llatí FOLIA, que en realitat és el plural de FOLIUM, que és d’on ve full. Podem dir que venen de la mateixa paraula però que es van concebre de manera diferent, per això fulla provenia d’un plural i full del singular. Fulla va néixer plural justament perquè era un nom col·lectiu, és a dir, feia referència a totes les fulles d’un arbre (fullatge). Joan Coromines, al seu diccionari etimològic, ens explica que amb l’ús va acabar significant cada fulla en concret: “De primer [fulla] es va usar només com a col·lectiu (tota la fulla de l’arbre, aviat caurà la fulla = el fullatge), després s’estengué així mateix a cada fulla d’una planta”.
De primer [fulla] es va usar només com a col·lectiu (tota la fulla de l’arbre, aviat caurà la fulla = el fullatge), després s’estengué així mateix a cada fulla d’una planta”
Coromines també ens explica com full va anar agafant un paper més figuratiu: “Però des d’antic fulla és preferit, quasi amb exclusivitat, per als vegetals, i full per a les tranlatícies [sentit figurat], més distanciades de la primitiva: paper o altre material de llibre i d’escriptura, i certes varietats de làmines de fusta, de pedra, de pasta, de metall…”
Però des d’antic fulla és preferit, quasi amb exclusivitat, per a les vegetals, i full per a les tranlatícies [sentit figurat], més distanciades de la primitiva: paper o altre material de llibre i d’escriptura”
Així doncs, des de fa segles i fins als nostres dies, en català la fulla és vegetal i el full és una làmina de paper o pergamí.
Quan va caure la primera fulla?
Segons el mateix lingüista, la paraula fulla ja es documenta en català des de finals del s. XIII, concretament apareix al Llibre de meravelles, de Ramon Llull: “Un filòsof, con hac menjat, se.n anà deportant per un bell verger, e alegrave.s en la bellesa dels arbres e de lurs fulles e flors, e en ausir los cants dels ausells qui en aquell verger cantaven”.
Quantes “fulles” hi ha?
La paraula fulla és polisèmica, això vol dir que té diversos significats.
D’entrada és un òrgan de les plantes que té forma de làmina i que la seva funció principal és la fotosíntesi. Aquest és el seu principal significat però no l’únic, ja que amb l’ús ha passat a designar altres realitats. Com la làmina prima de metall que forma la part tallant d’una arma o ganivet; o bé la part mòbil d’una porta o d’una finestra que permet que s’obri i es tanqui.
Embolica que fa fort amb “fullet”, “fulletó” i “full de mà”
Els derivats de full sovint són font de confusions i d’interferències lingüístiques. Anem a pams.
En el cas de fullet, que és un diminutiu de full, segons el Termcat principament significa: “Imprès d’un nombre de pàgines no superior a la cinquantena, que pot adoptar formats i plegats diversos i que té una finalitat informativa o publicitària”. En aquest cas, si el fullet està plegat en dues parts s’anomena díptic, si ho està en tres, tríptic.
En canvi, el fulletó és, principalment, el fragment d’una obra literària que es publica en una revista o diari i que al final es pot arribar a convertir en una obra. El diccionari també recull que fulletó és una obra literària o televisiva de caràcter melodramàtic.
Finalment, de vegades també utilitzem la paraula fulletó per parlar d’un full de mà, però no seria correcte. Full de demà correspondria a l’opció catalana de l’anglicisme flyer, conjuntament amb full volander, que significa “prospecte, generalment consistent en un sol full, que se sol distribuir en mà”, tot i que també sovint d’un full de mà en diem fullet.
La família no acaba aquí. Tant el castellà com el català tenen la paraula foli —o folio— que prové directament del cultisme FOLIUM. Un cultisme és una paraula que s’ha creat més modernament agafant-la directament del llatí, sense patir canvis en el temps. Full, per contra, és una paraula patrimonial —que ha evolucionat històricament del llatí, amb canvis fonètics i morfològics, fins arribar als nostres dies.
Girem full i passem a frases fetes i refranys
Refranys i dites
No es mou fulla que Déu no vulla
Qui té cucs, que peli fulla
Qui va per davall fulla, en doble es remulla
En lluna nova, talla l’arbre que perd fulla; en la lluna vella, el de la fulla eterna
La fulla et dirà, i l’ullet, si l’arbre té o no té set
Més variable que la fulla de l’om
Quan cau la fulla la terra crida llavor
Qui s’aixopluga sota la fulla, dos cops es mulla
Frases fetes
Agafar el rave per les fulles: ser molt exagerat
Girar full: passar a una altra cosa, canviar de tema
Ser més estret que una fulla de pi: ser un garrepa
Tremolar com un fulla: tremolar molt
Com una fulla de pi: molt estret i prim
Posar-s’hi fulles: que s’aguanti
Quedar com un jonc de fulles: arruïnar-se, amb una mà al davant i l’altra al darrere
Sol com un arbre sense fulles: desemparat
Poder-se embolicar (alguna cosa) amb una fulla de bruc: cosa ben petita
