La celebració del Carnaval està documentada des de l’edat mitjana, però hi ha indicis que els seus orígens els podem situar a l’antic Egipte, a l’antiga Roma o inclús a l’antiga Grècia. “El Carnaval és el que queda, el rastre, d’antics cultes i d’antigues religions dels pobles vençuts”, explica l’antropòleg Pep Fornés.
De “desfressar” a “disfressar”
Segons el filòleg català Joan Coromines, la paraula “disfressa” prové del verb “desfressar”. La forma antiga, ja documentada en el català medieval del segle XIV, significava desbrossar, esborrar el rastre d’un animal al bosc. Anys més tard es va adoptar “disfressa” com a treure el rastre, fer canviar la identitat de la persona que la utilitza. Aquelles persones que al Carnaval volen fer befa o burla d’amagat, desdibuixant la seva identitat comuna, usen una disfressa. Explica Fornés que enfrontar-se a una autoritat abusiva o de poder és perillós i, per tant, cal emmascarar-se. “La màscara protegeix el que critica”.
40 anys de prohibició
L’any 1936, mesos abans que esclatés la Guerra Civil Espanyola, es va celebrar amb total normalitat el Carnaval pels carrers de Barcelona. La carrossa del rei Neptú va guanyar el primer premi de la gran rua d’un Carnaval esplèndid. Després, durant el franquisme, van venir més de 40 anys de prohibició, fins que l’any 1980 Barcelona va tornar a celebrar un Carnaval al carrer. “Era un Carnaval molt més simple, molt popular, més estripat, com pertoca a un Carnaval de debò. Damunt de camions, vestits de capellà, de monja, de bisbe, de sant, d’angelet…”, recorda Fornés, que hi va participar activament. “A ‘La Vanguardia’ parlaven de la vergonya que representava que ja no es respectés res!”.
Les grans rues
Superats els anys posteriors al franquisme, el Carnaval de la ciutat va començar a agafar força, sobretot des dels barris i des dels mercats municipals. Va ser aleshores quan l’Ajuntament de Barcelona va creure necessari impulsar un Carnaval general. I així es va crear una rua important, aixoplugada al barri de Sants, on s’havia aconseguit reunir gent de diferents orígens que mostrava el seu Carnaval tradicional en una rua general. Va arribar a ser un èxit rotund de participació. “Estem parlant de més de 100.000 ciutadans de públic i més de 5.000 persones que hi desfilaven. Això és molt per a una ciutat que havia tingut prohibit el Carnaval durant tants anys”, conclou Fornés.
[vc_section][vc_row][vc_column][vc_text_separator title=”l’altra mirada: Carnestoltes” color=”black”][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column][vc_row_inner][vc_column_inner width=”1/3″][card btv_post_id=”574336″ btv_term_id=””][/vc_column_inner][vc_column_inner width=”1/3″][card btv_post_id=”575430″ btv_term_id=””][/vc_column_inner][vc_column_inner width=”1/3″][card btv_post_id=”573475″ btv_term_id=””][/vc_column_inner][/vc_row_inner][/vc_column][/vc_row][/vc_section][vc_row][vc_column][vc_separator color=”black”][/vc_column][/vc_row]
