tracta sobre totes les pantalles que influeixen en els ciutadans del segle XXI: cinema, ordinadors, televisió, tauletes digitals, telèfons intel·ligents, pantalles de vigilància, etcètera. Pantalles que formen part de la vida dels ciutadans i que afecten molts àmbits de les nostres vides: el privat, el social, el cultural, l’artístic, científic i polític.
L’exposició, que també es pot veure en format virtual (ja ha rebut 10.000 visites a través d’Internet), mostra com es multipliquen les imatges que consumim com a espectadors i s’estructura en set espais dedicats a la història, la política, l’esport, la publicitat, l’excés, el joc i la vigilància. La mostra no es limita, però, a les imatges elaborades per especialistes (realitzadors, documentalistes o videoartistes), sinó que també dóna cabuda a les imatges generades per ciutadans anònims, que es difonen a través d’Internet i les noves tecnologies.
En aquest sentit, els ciutadans estan convidats a participar en un projecte obert al qual poden enviar els seus treballs. La mostra es planteja també com un experiment de creació, compartit i en un procés d’evolució. Qui hi vulgui participar pot basar-se en la proposta dels comissaris i la seva visió sobre la potència de les pantalles per donar la seva pròpia visió dels set temes que conformen l’exposició. Fins ara, 170 espectadors ja han participat en la convocatòria que “Pantalla global” va fer a través d’Internet perquè poguessin proposar el seu contrapunt.
La mostra es podrà veure al CCCB del 24 de gener al 27 de maig, i també a través de la plataforma virtual que ha funcionat abans de la mostra i que també estarà activa durant i després de l’exposició física.
Qui visiti l’exposició presencial hi trobarà un recorregut plantejat a través d’una gran tira pantalla de 150 metres per seguir el discurs proposat pels comissaris de la mostra. L’objectiu és mostrar el poder de les imatges capturades i emeses que, segons els creadors de la mostra, no només han transformat la visió que tenim del món, sinó també la diversió, l’oci o el consum. “Pantalla global”, que ha trigat tres anys a organitzar-se, està dividida en diversos apartats que tenen una durada total d’una hora i 15 minuts.
El primer apartat és la Història, i mostra imatges que s’han convertit en arquetips a través de la televisió o el cinema, com ara la caiguda del mur de Berlín o l’arribada de l’home a la Lluna. En l’apartat de Política es pot observar com les pantalles es posen al servei del discurs propagandístic. En l’Esport, l’espectacle globalitzat, en la Publicitat, la construcció de la civilització de consum, o en la Vigilància, els sistemes de control per la imatge. A això s’hi sumen els apartats del Joc i l’Excés.
En la roda de premsa de presentació, el filòsof Gilles Lipovetsky ha explicat que el món s’ha convertit en una pantalla, a través del cinema, la televisió, i ara Internet i els mòbils. “Gairebé tot el que coneixem del món ho sabem per les pantalles i les seves imatges, i no per l’experiència personal”, ha dit Lipovetsky.
Per l’escriptor i crític de cinema Jean Serroy, en l’últim segle s’ha passat de la cultura escrita a la cultura de les imatges. Una substitució que s’ha produït, fins i tot, en el món acadèmic, en què la imatge en un principi era mal vista.
El realitzador Andrés Hispano, per la seva banda, ha subratllat que tot i que el cinema va imposar el seu criteri en la imatge durant la primera meitat del segle XX, la mostra reflecteix el tancament d’una etapa audiovisual, en un procés que s’està portant a terme a tota velocitat amb un augment indiscriminat de pantalles.
