"Què és això que palpo amb la meva mà dreta. És el meu prat el lloc que toqueu David, però encara no està florit." La luxúria, la gola o la mentida són alguns dels temes recorrents dels fabliaux, contes medievals que durant els segles XIII i XIV s'interpretaven a les places i els castells. CARLES MANCHO, Intitut Recerca Cultures Medievals "Són textos que sovint són molt missògins, molt crítics del paper d'algunes dones. Molt crítics amb l'Església també. Són textos que intenten divertir, alhora que ironitzar." Amb l'escenari de 'Qui té por de Virgina Wolf', l'obra en cartell actualment al Teatre Romea, com a teló de fons, els actors es van esforçar per interpretar els personatges d'aquesta 'Edat Mitjana Marrana', un recull de contes medievals adaptats pel guionista Miquel Pujadó i el director Carles Canut. CARLES CANUT, director "Les marranades sempre funcionen. Siguin de l'època que siguin. Parlar de pits i de conys i de faves i de penis això funciona sempre. Només s'ofèn el que es vol ofendre." La funció d'ahir era única. La Fundació Romea i l'Institut de Recerca de Cultures Medievals ja han anunciat, però, futures col·laboracions per portar textos d'altres èpoques als escenaris actuals. "Ja podeu marxar a casa que això ja s'ha acabat. No aplaudiu amb les banyes que fan un so esquerdat. No aplaudiu amb les figues que fan so remullat, que fan so remullat, que fan so remullat".

L’obra sorgeix de la col·laboració de la Fundació Romea i l’Institut de Recerca de Cultures Medievals de la Universitat de Barcelona. Es tracta d’una selecció de contes burlescos que s’interpretaven a places i castells i que contrastaven, per la temàtica que tenien, amb la literatura trobadoresca.

L’adaptació dels textos ha estat a càrrec del guionista Miquel Pujadó i el director Carles Canut. Expliquen que han hagut de retallar-ne els originals per fer-los més fàcils de digerir. Els actors encarregats de representar els contes van ser Àngela Jové, Clara Cols, Enric Serra, Mingo Ràfols, Pablo Lammers, Roser Banch i Sergio Matamala.

Es tractava d’una funció única però la Fundació Romea i l’IRCVM no han descartat repetir amb futures col·laboracions de format similar.