Del 28 de juny al 30 de juliol, ‘Nessun dorma’ ocupa la sala de baix de la Beckett. Signa i dirigeix l’obra una veu emergent de la dramatúrgia actual, Eu Manzanares, autora resident del teatre. Per què un títol operístic per a una peça de teatre de denúncia social? “Al moll de l’os de ‘Turandot’, l’òpera a la qual pertany l’ària, hi ha una història de venjança. I jo volia venjar la meva mare, la meva àvia i totes les dones que pateixen precarietat”, explica Manzanares.
Als anys 50, l’àvia d’Eu Manzanares anava des de Santa Coloma de Gramenet fins uns laboratoris clínics de la part alta de Barcelona per donar sang a canvi de menjar. “Avui aquesta empresa és una multinacional del sector farmacèutic, i, curiosament, és patrocinadora del Gran Teatre del Liceu”, afegeix l’autora.
Teatre dins el teatre
Per abocar, a tall de catarsi, les penúries de les seves progenitores, Manzanares empra el joc del teatre dins del teatre i col·loca al centre de l’acció un alter ego seu. La protagonista, que interpreta Tai Fati, és una jova dramaturga que, precisament, no acaba de trobar la fórmula per escriure una història sobre la seva àvia i la seva mare, una dona de fer feines en precari (com la mare d’Eu Manzanares).
Obra de denúncia social amb substrat autobiogràfic en què formen part, a més de l’esmentada Fati, Queralt Casasayas (l’àvia), Ana Barrachina (la mare) i Júlia Truyol i Pepo Blasco en diversos papers. Blasco, per cert, va haver de substituir l’actor Pep Ferrer, lesionat uns dies després de l’estrena.
