(Agències/redacció) Aquest dilluns s’ha presentat a la SGAE la Plataforma per la Rumba Catalana, que sota el lema “La rumba és nostra!” vol aconseguir que la rumba catalana sigui reconeguda per la Unesco com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. La plataforma està formada per artistes, músics, creadors, associacions i la comunitat gitana de Catalunya, i entre els promotors hi ha Rosa Pubill, filla de Peret, i Amadeu Valentí, fill de Chacho i president de la Plataforma Nacional pels Drets Gitanos.
Amadeu Valentí, president de la plataforma, ha assenyalat durant l’acte de presentació que “per a nosaltres la rumba catalana és una manera d’entendre la vida” i que aconseguir que sigui reconeguda com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat “significa apropar la nostra cultura al món”. Per la seva banda, Rosa Pubill ha manifestat que amb la iniciativa volen “protegir el llegat de la rumba catalana i donar eines a les futures generacions perquè s’animin amb aquest gènere”.
L’any 2015 ja es va presentar una candidatura per ser declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco, en aquella ocasió impulsada per les ciutats de Perpinyà i Girona, que no va arribar a bon port.
Proposen un Dia Internacional de la Rumba Catalana
Una altra proposta de la plataforma és convertir el 24 de juliol en el Dia Internacional de la Rumba Catalana, una jornada en la qual se celebrin concerts, actes de divulgació i tallers participatius a tot el territori. S’ha escollit aquest dia perquè el 24 de juliol del 2015 el Parlament de Catalunya va reconèixer la rumba catalana com a Patrimoni Cultural i Música Tradicional i Popular de Catalunya.
Un estil musical nascut a Barcelona
La rumba catalana és un estil de música creat per la comunitat gitana catalana a mitjans dels anys 50 a Barcelona. Són epicentres d’aquesta creació el barri de Gracia, el d’Hostafrancs i el carrer de la Cera, al Raval. Els principals artistes que van llançar el gènere des dels seus inicis van ser Peret, Antonio González, “El Pescaílla”, i Josep Maria Valentí, “Chacho”, als quals van seguir els duos Los Amaya i Las Grecas i el trio Rumba Tres. A la dècada del 1970, Gato Pérez va redescobrir la rumba catalana i va apropar el gènere a altres ritmes, com la salsa i el jazz.
