Aquests dos venedors de pocions miraculoses són els encarregats de curar el gran llibre màgic. Ha estat embruixat i ara tots els personatges dels contes clàssics, ben coneguts per a tothom, han tingut alteracions. "Parlo del revés." "Gat amb botes no, sóc el germà gran dels tres porquets" La culpable ha estat ella, la Virus, una noia que vol ser protagonista d'alguna història i que està disposada a fer la vida impossible a la resta dels personatges. El musical, que també inclou màgia, és el cinquè espectacle de la companyia T-Gracia. En aquest cas, els directors s'emmirallen en una pel·lícula d'animació que es va fer als anys 80 i va tenir molt d'èxit. DAVID ÁVILA, codirector d'El gran llibre màgic' "És una mica com la 'Història interminable' dels anys 80 en què es juga amb el món de la fantasia i la realitat i els actors interactuen dintre i fora d'aquests dos mons." Igual que en els contes, l'espectacle té un ensenyament moral i vol allunyar-se de les noves tecnologies per fomentar la lectura en paper entre els més petits. ALBERT GRÀCIA, codirector d'El gran llibre màgic' "Avui en dia es fan molts espectacles amb pantalles de LEDS, i volíem tornar al que és teatre, a coses que es poguessin palpar, veure i tocar i vam dir perquè no agafem tots els contes i fem un popurri?." Després d'estrenar-se a Madrid ara fa un any, el musical arriba al Teatre Goya i s'hi estarà fins al 10 de gener.
El musical arrenca amb els dos protagonistes que es troben un llibre malalt enmig del carrer. A partir d’això, intentaran trobar una poció per curar-lo i s’endinsaran en tots els contes tradicionals per esbrinar per què tots els personatges han patit alteracions. La funció arriba al Teatre Goya després d’un any d’haver-se estrenat a Madrid i de passar per diferents ciutats espanyoles.
Aquest és el cinquè espectacle que la companyia T-Gracia porta als escenaris. Els dos impulsors, en David Ávila i l’Albert Gràcia, tenen un llarg recorregut en musicals i en aquest treball prenen com a referent la ‘Historia interminable’, una pel·lícula dels anys 80 que, com la seva obra, combina el món real amb la fantasia i en què els personatges dels dos mons interactuen entre ells. Més enllà del guió, els directors i productors volen transmetre un ensenyament moral, com als contes, i fomentar la lectura en paper.
