Pel que fa a la donació en destaquen les vuit planxes de coure que va utilitzar Picasso per il·lustrar la sèrie de 26 aiguatintes del llibre ‘La tauromàquia’, publicat per l’editorial l’any 1959, després d’un encàrrec que havia fet Gustavo Gili Roig l’any 1927. Segons el director del Museu Picasso, Bernardo Laniado-Romero, es tracta d’uns elements que permeten veure tota “l’evidència” del procés creatiu de Picasso. La publicació d’aquest llibre va marcar l’inici d’una relació professional i d’amistat entre la família Gili i Picasso, en la qual van tenir un paper clau Jacqueline Roque i Anna Maria Torra Amat.
[Imatge: planxa de coure del frontispici d”El entierro del conde de Orgaz’, de la sèrie de Picasso “La tauromàquia”]
L’editorial també ha aportat més de 2.800 documents, entre els quals hi ha correspondència amb el dibuixant Pere Ynglada, el periodista Agustí Calvet ‘Gaziel’, el poeta Rafael Alberti i el gravador Aldo Crommelynck, que van intervenir en el procés de publicació del llibre ‘La tauromàquia’. Es tracta de la cinquena cessió que ha fet l’editorial Gustavo Gili al museu, precedida per quatre donacions més fetes entre els anys 1960 i el 1992.
[Imatge: carta de Gustau Gili i Esteve a Pablo Picasso]
D’altra banda, el museu ha adquirit per 1,2 milions d’euros un conjunt artístic i documental format per nou dibuixos, un quadern amb 62 dibuixos més, un llibre amb 18 guaixos -fets amb la tècnica pictòrica de l’aiguada-, set gravats, un encenedor gravat per Picasso, 18 facsímils i llibres d’artista dedicats per Picasso, a més de catàlegs d’exposicions, retalls de premsa i 197 fotografies -set d’intervingudes per Picasso- de la relació de Picasso amb Gustau Gili i Anna Maria Torra. El fons familiar s’adquirirà en forma de lots durant cinc anys.
Els vincles entre Picasso i Barcelona
A partir de la publicació del llibre d’artista ‘La tauromàquia’, als anys 50, la relació entre Pablo i Picasso i l’editorial Gustavo Gili no va cessar i va generar un important gruix de documentació, que ara ha adquirit el museu. Es tracta d’una “situació poc comuna”, segons Lainado-Romero, perquè és un “conjunt d’obres i documentació complet” que ajuda a conèixer el procés de producció dels treballs bibliogràfics de Picasso i la relació entre el pintor i Barcelona. Aquesta nova lectura, que sorgirà després de les investigacions, es podrà conèixer en una “gran exposició” que se celebrarà a Barcelona no abans de 2018.
[Imatge: ‘Bust d’home amb barba’, signat, datat i dedicat per Picasso]
