(ACN) El Museu Etnològic i de Cultures del Món s’apunta a l’efemèride dels 600 anys de gegants a Barcelona amb una exposició que repassa i aprofundeix en la història, les curiositats, les polèmiques i l’ofici de la tradició gegantera. “Barcelona ciutat gegant. 600 anys de festa i tradició” es podrà veure fins al 18 de maig del 2025.
L’exposició, comissariada per Amadeu Carbó i Nico Alonso, proposa un recorregut per 13 àmbits temàtics per donar a conèixer el món geganter a la ciutadania.
Sis segles d’història
Un és el de la història. Des de la primera data documentada dels gegants a Barcelona i a Europa el Corpus del 1424 a la seva evolució al llarg dels darrers sis segles. Entre els quals, un dels grans canvis, el de l’ofici de dur gegants. Antigament un grup d’homes cobraven per dur-los, però que des de la recuperació festiva després del franquisme, el moviment es va vertebrar a partir del voluntariat de colles i federacions.
També s’analitza com la presència dels gegants en la vida festiva i social de la comunitat sempre ha despertat opinions que posen l’accent en les inquietuds que la societat es planteja a cada moment. En aquest sentit, els gegants, en un moment o altre, han estat el centre de debats sobre laïcitat, republicanisme, identitat simbòlica, colonialisme, despesa pública i racialització. Fins i tot, l’aparença dels gegants a Barcelona ha anat canviant, en molts casos, per qüestions polítiques.
Un món divers
A l’exposició s’hi poden veure la diversitat de tipologies de gegants que hi ha segons la seva construcció i alçada: gegant, gegantó, gegantet, gegant de motxilla, gegant de pal, gegant manotes, gegant de roba i gegant adaptat.
Al Museu Etnològic es pot descobrir també com és el procés de construcció de les figures festives, com és la música de gralla tan característica i els balls. L’exposició es completa amb gegants originals d’Àustria, Matadepera i de Barcelona.
