El port de Barcelona va tenir muscleres des de començaments del segle XX fins als anys 70. D’aquesta activitat pesquera n’ha transcendit poc, però ara se n’ha recuperat la història en un documental: ‘El viver de la família’. El muntatge recull testimonis d’antics musclers i repassa què va significar per al barri mariner aquesta activitat i com va acabar.
Homenatge personal a la família musclera
“És un projecte personal que tenia des de feia molts anys”, explica Thais Buforn, autora d”El viver de la família’. “Sempre havia sentit a parlar de la família del viver, però no en sabia gran cosa més. I per la curiositat de saber-ne més, va sorgir la idea del documental”, relata.
El documental es nodreix de les vivències d’antics musclers i dels seus descendents directes. Tant les imatges com els testimonis narren què van significar aquestes instal·lacions. “En el cas de Barcelona, se situaven a la bocana del port, i va ser precisament el creixement del port, amb l’arribada de creuers i amb l’increment de l’activitat portuària, el que va posar fi a aquestes instal·lacions”, apunta Buforn.
Els vivers estaven a dins del port i anaven molestant
Buit històric sobre el passat del port
‘El viver de la família’ és el resultat d’un treball intens de recerca de familiars d’antics musclers, com d’informació aportada pel Port de Barcelona o el Museu Marítim.
Les muscleres, tal com explica Buforn, van ser un dels negocis estrella del port de Barcelona. “En van arribar a viure una seixantena de famílies de la Barceloneta. Algunes, a més de tenir el viver, tenien restaurants on el plat indispensable eren els musclos“. “A la Barceloneta, els únics homes que portaven camisa de seda eren els qui tenien barca o els qui tenien viver”, recorda Regina Buforn.
A la Barceloneta els únics homes que portaven camisa de seda eren els qui tenien barca o els qui tenien viver
Però les muscleres no només eren una manera de guanyar-se la vida. També hi havia tota una xarxa social al voltant. No era d’estranyar que els caps de setmana o durant les vacances tota la família passés el dia en una d’aquestes instal·lacions.
Document històric valuós
Franck Espartero, director del documental, considera el treball com un document històric valuós. “En el cas de la hist`òria del port i de la història de la Barcelona, crec que l’existència dels vivers és un fet molt desconegut i, per això, aquest treball aporta llum a set dècades d’història pesquera”.
Les fotografies facilitades per familiars d’antics musclers, així com altres elements que apareixen al documental, s’exposen a la Casa de la Barceloneta 1761 fins al 6 de novembre. D’entre tots en destaca una maqueta obra d’un oncle de Thais Buforn, que reprodueix com eren els vivers. El documental es pot veure a través del web de la Casa de la Barceloneta 1761.
