De vegades, paraules aparentment ben senzilles resulten més riques que no es pensa. Conill n’és una. És una paraula popular però que conté, a més del seu significat més generalitzat —el del mamífer rosegador d’orelles llargues, més petit que una llebre—, altres accepcions no tan conegudes.
Què sabem del primer “conill”?
El primer conill del qual tenim notícia prové del llatí, en concret, de CUNĪCULU. A partir d’aquest mot i, segons estudia la gramàtica històrica, podem desentrellar com es va formar conill.
També animal poètic
No podem deixar d’esmentar el seu paper com a objecte poètic. Destaquem, per exemple, la poesia que va dedicar-li Pere Quart —pseudònim de Joan Oliver— al seu llibre de poesies ‘Bestiari’:
CONILL
Conill, per què tems el temps?
La pineda està tranquil.la
i tanmateix mous ensems
musell, orella i pupil·la.
—Escolto la veu dels pins,
flairo l’oratge que em fibla
i esguardo vers els camins
de la ciutat invisible
on homes de cor mesell
desengreixen el fusell
que fa aquell pet tan terrible.
Podeu escoltar el poeta mateix llegint el seu poema, aquí.
“Conill”, ben conill
El que potser no és tan conegut és que aquesta paraula és també un adjectiu que significa nu. Anar conill, doncs, significa anar a pèl, no dur un fil de roba, de pèl a pèl.
Hem buscat l’adjectiu conill al Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana (CTILC), una eina de l’Institut d’Estudis Catalans que inclou més de 52 milions de mots i que conté textos escrits en català des del 1833 fins al 1988. Aquí podem advertir que aquest adjectiu era força utilitzat entre els escriptors, per exemple. N’hem extret una mostra:
La dama, prop del foc, erta, conilla, a terra rebotuts sac i faldilla, des de batecs i nítols de carló, cobria d’improperis el xaró”
Que era el catau d’un solter es veia d’una hora lluny pel desordre i la brutícia. […] colors llampants, cartells d’actuacions i fotografies de dones conilles”
Aquesta expressió és encara viva, per exemple, en aquesta cançó dels Oques Grasses, en què diu:
Conills pels camps,
tu i jo somiant,
només podem ser a un lloc
diferent del d’abans.
Un dels molts eufemismes sexuals
En el llenguatge, sovint s’han utilitzat paraules d’ús comú per substituir-ne d’altres que d’entrada podrien inquietar o incomodar, sobretot anys enrere. L’àmbit sexual ha estat un camp fèrtil en eufemismes. Conill, doncs, ha substituït popularment vulva, cony, de la mateixa manera que ho han fet figa, poma, tomaca, xona, etc.
Mot altament fèrtil en frases fetes
- Anar conill: “estar sense diners”
- Fugir-li el conill: “estar distret”
- Ser un conillet d’Índies: “víctima d’un experiment”
- No valer un pet de conill: “insignificant, menyspreable”
- Menjar com un conill: “endrapar molt i de pressa”
- Més curt que una cua de conill: “ser un babau”
- Conill de guix: “ser un titella”
- Estar més regirat que un conill: “estar molt acovardit”
- Riure de conill: “riure convulsiu, sense soroll, però accentuant els moviments del rostre”
- Dormir de conill: “dormir vigilant, desconfiat”
- Cercar un conill dins un bosc: “cercar una cosa molt mala de trobar”
- Perdre el conill: “perdre el fil de la conversa”
- Conill de cau: “persona covarda, pusil·lànime”
- Conill de corral: “persona cansadissa, que per poc que faci ja es fatiga”
- Mig conill: “senyor de la classe mitjana”
Fonts per a frases fetes DCVB; Diccionari de sinònims de frases fetes
