Rivière va ser cap de redacció de ‘Dossier Mundo’ fins a l’any 1974 i cap de cultura al ‘Diario de Barcelona’. Va formar part de l’equip fundacional d”El Periódico’ l’any 1978, en què va treballar gairebé una dècada i on va ser responsable de la secció de cultura i espectacles. Durant quatre anys, de 1988 a 1992, va dirigir l’Agència Efe a Catalunya, va escriure els guions per a les cerimònies d’obertura i clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona i va dirigir col·leccions d’assaig com ‘El círculo cuadrado’, a Plaza y Janés.
Als anys 90, feia l’entrevista de la contraportada de ‘ La Vanguardia’. Rivière va excel·lir precisament en aquest gènere i pel seu sedàs van passar els principals polítics de la transició, així com personatges com el Lute, el músic Yehudi Menuhin, Yoko Ono o el rei Joan Carles I.
Gran feminista, els seus llibres escrits amb Santiago Dexeus sobre temes com la menstruació o la vellesa van marcar tota una generació de dones. També es va interesar pel fenomen de la moda: és autora d’una trilogia dedicada a analitzar la seva influència en la societat.
Autora de més d’una trentena de llibres, va crear la revista ‘Qué leer’. El seu darrer llibre publicat, ‘Clave K’, és una novel·la que tracta sobre les trames de poder a Catalunya durant l’última etapa del pujolisme. La va escriure llavors, però ningú no li havia volgut publicar fins ara, quan Jordi Pujol i la seva família han tornat a l’actualitat.
Entre altres reconeixements, Margarita Rivière va ser guardonada el 2007 amb el premi Trajectòria Europeista, que atorga el Patronat Català Pro-europa i l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya. Rivière estava casada amb l’editor Jorge de Cominges i tenia dos fills, tots dos periodistes. La mort de Rivière l’han anunciada aquest diumenge els periodistes Xavier Vidal-Folch i Sergio Vila-Sanjuán a les versions digitals d’‘El País’ i ‘La Vanguardia’.
