Crític amb la manca de responsabilitat lingüistica entre en les noves generacions, Joan Solà tenia sempre una resposta entusiasta davant les agressions lingüístiques. En una tertúlia a la seu d’Òmnium cultural el passat gener afirmava: “La llengua catalana pateix d’una triple mala salut. La filològica, la social i la política” i alhora remarcava que “el discurs de lamentació, de queixa, no és efectiu” i que s’ha de parlar de la llengua en positiu. Amb quasi un miler d’articles publicats a la premsa, el lingüista era conegut per la seva passió per la llengua i pel país.
Joan Solà va nèixer a Bell-lloc d’Urgell, al Pla d’Urgell, l’any 1940. Va ser professor de Lingüística Catalana a la Universitat de Barcelona des de l’any 1966, i actualment era Catedràtic Emèrit de la UB. Membre de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, pertanyia des del 1999 a la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. L’any 2009, Òmnium Cultural li va atorgar el Premi Nacional de les Lletres Catalanes i la seva tasca en defensa de la llengua catalana va ser reconeguda l’any 2005 amb la Creu de Sant Jordi.
El catedràtic és autor d’una quarantena de llibres sobre sintaxi, història de la llengua, lèxic, puntuació, tipografia, bibliografia i altres matèries de lingüística i sociolingüística. Va ser director de la Gramàtica del Català Contemporani (2002), actualment estava treballant en la Gramàtica Normativa de l’Institut d’Estudis Catalans i era codirector de les Obres Completes de Pompeu Fabra. L’últim llibre del lingüista és ‘Plantem Cara‘, editat la tardor del 2009 per La Magrana.
