Nascut al barri de Gràcia l'any 1943, el barceloní Enric Barbat s'integra dins del grup de la Nova Cançó. Ho va fer dins de la disciplina dels Setze Jutges, l'any 1963, convertint-se en el sisè jutge. Arran d'un concert a la Facultat de Dret, va sortir el material dels seus primers treballs discogràfics. Tots marcats per una clara influència de la música francesa i en concret de Georges Brassens. El 71 publica el seu primer LP, Enric Barbat, i col·labora amb Guillermina Mota i Mario Gas, per crear un any més tard el disc 'Tango'. L'any 1973 es retira a l'illa de Menorca, desencisat amb el món de la cançó. D'aquí en sortiran quatre treballs més marcats per un estil surrealista i irònic. Després d'un llarg silenci, l'any 2006, pública el seu darrer treball, 'Camins privats'. Un altre de les seves últimes aparicions pùbliques va ser l'any 2007 quan els integrants dels Setze Jutges van rebre la Medalla d'Honor del Parlament.
El 2007 va rebre la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya juntament amb Els Setze Jutges per impulsar la cultura catalana i normalitzar la llengua en la música moderna durant els anys del franquisme. El 2010 va editar el seu últim disc, ‘Camí de tornada’.
