Ell no es defineix com a periodista de guerra. Confessa que hi ha dues zones que l'apassionen: Rússia i el món àrab musulmà, on hi ha moltes zones en conflicte. Per això Marc Marginedas ha passat poques hores a la seva taula de la redacció. Després de 15 anys ha decidit fer una pausa, i explicar, en primera persona, la seva experiència en aquest llibre. Hi fa un exercici d'autocrítica, parla de les pressions polítiques, de l'autocensura i desmitifica la figura del periodista en zones en conflicte. Aquí també hi ha tot el que no té cabuda en una crònica de diari. MARC MARGINEDAS, periodista "Un enviat especial d'un diari pot explicar un 20% del que viu, de les coses que es troba." Marginedas és molt crític amb l'aparició de l'Estat Islàmic als mitjans occidentals. "El fet que les noticies de Síria o l'Iraq només parlin de l'Estat Islàmic, fa oblidar que ara mateix hi ha la meitat de la població desplaçada a Síria, és la pitjor catàstrofe que ha patit un país des de la Segona Guerra Mundial." També critica la deixadesa de la comunitat internacional i assegura que hi ha mesures per alleujar el patiment de la població civil. Amb la veterania ha après a distanciar-se'n, però diu que ser testimoni d'una massacre deixa empremta. "Em fa relativitzar molt els conflictes que vivim a casa nostra, la crisi, Catalunya... Em semblen problemets." Aviat tornarà a fer les maletes i volarà cap a Moscou com a corresponsal. Una experiència que no descarta tornar a posar per escrit en un segon llibre.
Marc Marginedas ha viatjat i treballat com a periodista als punts més calents del planeta. Malgrat això, ell no s’autodefineix com a periodista de guerra. Simplement diu que té dues passions: Rússia i l’espai que ocupava l’antiga Unió Soviètica, i el mon àrab musulmà, on “casualment hi ha molts països en conflicte”.
Tampoc no és un home d’oficina sinó d’acció. Per això ha estat absent llargues temporades a la seva taula de la redacció d”El Periódico’. Treballa com a enviat especial d’aquest diari des de l’any 2002. Anteriorment va ser corresponsal a Moscou durant quatre anys, així com a Algèria, per al mateix rotatiu.
En concret, a ‘Periodismo en el campo de batalla. Quince años tras el rastro de la yihad’ Marginedas explica tot el que no va tenir cabuda a les cròniques del diari. Un enviat especial d’un diari pot explicar un 20% del que viu, de les coses que es troba -assegura el periodista- i el 80% restant és un bagatge personal molt útil, que enriqueix al professional, però que també ha considerat que devia conèixer el lector.
La desmitificació del corresponsal de guerra
Marginedas també ha sentit la necessitat d’explicar “la veritable naturalesa del periodisme de conflictes”. Fugint de l’aureola mítica i de la visió del reporter de guerra com a un heroi, argumenta que fan la feina de qualsevol periodista: veure, preguntar i explicar. En el llibre també fa un exercici d’autocrítica i comparteix els problemes amb què es troba el periodista.
“Ens deixem portar per l’ego i també ens limita la pròpia autocensura”, afirma Marginedas, perquè sovint es treballa a països on cal un visat o permís de les autoritats per treballar-hi. Països com l’Algèria de l’any 1998, en plena guerra, sense llibertat d’expressió. “Ens hem de mossegar la llengua per poder continuar dins el país”, reconeix.
Marc Marginedas també reflexiona sobre els límits del dret a la informació i posa un exemple molt concret. Després dels atemptats de 2005 al metro de Londres, va entrevistar el tiet del presumpte terrorista. “Vaig veure la meva foto parlant de manera agressiva amb aquell home confús i incapaç d’assumir la realitat”. Recorda que això li va generar un fort sentiment de culpa. “La missió del periodista no és només aprofundir en el dolor i la tragèdia”, conclou.
L’oblit de Síria
Síria, és en paraules de Marginedas, “la major tragèdia que ha patit un país després de la Segona Guerra Mundial”. Les xifres són esfereïdores: la meitat de la població desplaçada i més de 420.000 víctimes mortals. Per això critica la deixadesa de la comunitat internacional que podia prendre mesures per alleujar el patiment de la població civil.
Com a enviat especial, també és molt crític amb el paper dels mitjans de comunicació occidentals. Sobretot qüestiona la presència sobredimensionada de l’Estat Islàmic. Segons Marginedas, l’Estat Islàmic és molt hàbil subministrant imatges impactants (com la d’un periodista amb una granota taronja assassinat al desert) però que “aporten poc informativament”. Això converteix els mitjans europeus i americans en “simples altaveus” de la maquinària propagandística de l’Estat Islàmic.
La distància del periodista
L’experiència i la veterania són dos elements indispensables per aprendre a distanciar-se de les dures realitats de què és testimoni l’enviat especial a zones en conflicte. Però Marginedas també reconeix que “hi ha massacres que no poden passar de puntetes per la psique”. Confessa que resulta difícil tornar a Barcelona després d’estar a països com Síria o l’Afganistan, que afirma que està a l’Edat Mitjana.
“És molt díficil passar de la violència extrema a la calma absoluta”, reconeix. Això, sobretot, ha fet que relativitzi qüestions que preocupen tant a casa nostra com la crisi o les aspiracions sobiranistes catalanes. Per a ell són “problemets”.
