'Blaus de l'ànima' és un doble compacte amb 22 cançons, 12 de les quals ja eren a 'Ben a prop', disc enregistrat el 1989. Aquell disc s'havia gestat a l'escenari del Teatre Lliure a partir d'una sèrie de concerts de Maria del Mar Bonet amb Manel Camp, un mesos abans. Cantant i pianista havien decidit apropar els seus registres estilístics. Per celebrar-ho tornen a ser ben a prop, al mateix escenari. 'Jim', un tema havia cantat Billy Holliday és un dels que el duet ha tornat a gravar. MARIA DEL MAR BONET i MANEL CAMP, cantant i pianista "Aquesta va ser com la primera que jo vaig cantar així en clau una mica de blues i jazz. A partir de llavors, aquesta cançó va marcar una mica que el tarannà havia d'anar per aquí. Havia d'anar en aquesta clau del Manel...i el Manel també s'apropa una mica a mi." El repertori de 'Blaus de l'ànima', que a diferència de 'Ben a prop' han enregistrat sense afegir-hi cap instrument al piano i la veu, torna a abraçar tant a Toti Soler com a Joan Manel Serrat, Gershwin o els Rolling Stones... MARIA DEL MAR BONET i MANEL CAMP, cantant i pianista "Els blaus de l'ànima són les emocions, diria. Les emocions que trobem en totes les cançons, en les improvisacions, en els poemes." Uns blaus de l'ànima que incorporen també clàssics de Bonet com 'Si vens prest', 'La balanguera' o 'Què volen aquesta gent'.

Fa uns dies es va editar un nou treball discogràfic de Maria del Mar Bonet, ‘Blaus de l’ànima’, enregistrat amb el pianista Manel Camp. De fet, el disc enllaça amb un que van gravar, també junts, fa més 22 anys, ‘Ben a prop’, un dels més celebrats de la cantant mallorquina.

 

El comentari de Victor Giralt Jonama.

Una Bonet diferent a la dels seus concerts habituals amb instrumentacions diverses, sovint ètniques. Aquí tot és molt més despullat, per bé que el piano de Manel Camp omple tot el que calgui i més. El recital inclou quatre improvisacions de Manel Camp tot sol, per cert. Hi ha versions en clau jazz molt aconseguides… a mi m’ha agradat molt ‘Es fa llarg’, de Pau Riba, que no figurava a ‘Ben a prop’.