L’obra escollida no és casual. És la història real de Helen Keller, una nena cega, sorda i muda que gràcies a l’educació rebuda per la professora Anne Sullivan aconsegueix sortir de l’aïllament que li causa la manca de possibilitats per comunicar-se. De fet, la directora de l’obra i del Teatre del Raval, Empar López, ha explicat que ha plantejat l’obra com un homenatge a les persones amb discapacitat: “El que és bonic és que es barregi entre el públic gent amb discapacitat i gent sense discapacitat, perquè així es fa normal”.
En la funció d’avui les persones cegues han pogut pujar a l’escenari i tocar els elements de l’escenografia abans que comencés l’obra. A més, disposaven d’uns auriculars amb audiodescripció en directe, de manera que no s’han perdut ni un detall de tot el que passava a la història. Alguns espectadors com l’Elias Marco ho valoren molt positivament: “Ho haurien de fer tots els teatres. No vas a aquestes obres perquè si tenen molta acció, molt moviment, molta escena en què no hi ha diàleg… no t’assabentes de gaire”. També hi havia el programa de mà en braille i, a més, hi havia un intèrpret de llengua signes que ha estat present durant tota la funció.
Aquesta primera funció s’ha fet especialment per als afiliats de l’ONCE, però des de la direcció del teatre han confirmat que aquesta experiència es repetirà una vegada al mes. La propera funció serà el 20 d’abril.
