Jordi Carrión ens cita a la Colònia Castells, al passatge de Piera. Aquest és l’últim de quatre carrers interconnectats, on van arribar a viure 900 persones durant la Barcelona industrial de principis del segle passat. El passatge de Piera també té els dies comptats i els veïns que hi queden es mudaran aviat a un nou bloc de pisos.
“Em sembla fascinant la Colònia Castells, perquè la seva destrucció demostra com el pla de Cerdà no ha acabat. Encara estem veient, un segle i mig després, els darrers batecs de la construcció, però també la destrucció que suposa el pla Cerdà.”
Dos models de ciutat
Com la Colònia Castells, Carrión rescata de l’oblit els passatges, que connecten amb el passat de la ciutat i que estan desapareixent. Per això, a través del llibre en reivindica el valor patrimonial i planteja algunes preguntes als barcelonins, com per exemple, quin model de ciutat volen.
“És un moment fascinant i transcendent, en què la ciutat discuteix entre dos models: un més tradicional genuí i de barri; i un segon més internacional, falsificat i internacional. Ens trobem entre dues aigües i hem de decidir.”
Però segons el mateix Carrión, ‘Barcelona. El llibre dels passatges’ no és una “obra nostàlgica”. La idea era explicar la història de la ciutat des d’una nova perspectiva, els passatges. A la ciutat n’hi ha prop de 400, i l’escriptor els ha trepitjat, n’ha entrevistat els veïns —alguns il·lustres com Benedetta Tagliablue o Eduardo Mendoza—, però també n’ha resseguit la història a les hemeroteques i biblioteques.
El resultat és un llibre que reviu episodis històrics, anècdotes, relats i personatges destacats de Barcelona. Des del passatge Permanyer, on va viure Apel·les Mestres, fins al passatge del Crèdit, on va néixer Joan Miró; passant per figures com els Tasso, impressors i llibreters, o els Napoleó, pioners de la fotografia i del cinema.
