El Cementiri del Poblenou és un dels molts escenaris barcelonins que apareixen a 'El dia del cérvol', el segon llibre de l'escriptora i crítica literària Marina Espasa. Una història d'amor que repassa diferents èpoques i ambients de la ciutat. Parla des dels "hipsters" fins als moviments més alternatius, passant per l'efervescència de la ciutat durant els Jocs Olímpics. MARINA ESPASA, escriptora "Hi ha com una crítica generacional a aquella generació que va transformar la ciutat i la va obrir el món i al cap dels anys el resultat no és el que s'esperava, o ha estat excessiu. I la ciutat s'ha vist envaïda de turistes i ara s'assembla molt a les altres ciutats." La Barcelona llibertària dels anys 70 ressona a 'La Torre de la Serra', la primera novel·la de ficció de l'escriptor i promotor musical Joni D. Una època, segons ell, poc explicada que, diu, torna a treure el cap. JONI D., escriptor "No es vol reconstruir el que va passar al voltant del moviment llibertari en els anys 76,77,78 // Va guanyar la democràcia capitalista i això és el que tenim avui en dia, i per això està passant tot el que està passant amb els desnonaments i tots els moviments des del 15-M fins ara" També es remunta a la Barcelona dels anys 70 Sergi Pàmies a 'Confessions d'un culer defectuós'. Pàmies rememora l'època en què guanyar no era l'habitual. SERGI PÀMIES, escriptor "Els que han estat educats en l'abstinència com els nostres avis que sempre s'acabaven el plat. // Els barcelonistes de post post guerra tenen uns tics fatalistes en blanc i negre, una visió del món molt aturmentada." Una visió ben diferent de la d'ara, en què hi ha generacions de barcelonistes que no saben què és un Barça perdedor.
Escenaris tan variats com el cementiri del Poblenou o el bar Heligàbal apareixen en ‘El dia del cérvol’ de l’escriptora i crítica literària Marina Espasa. Explica la història de la Minerva, una noia que fa mesos que està tancada fent la tesi doctoral i un dia decideix sortir. Això desencadena tot d’històries, entre les quals una d’amor, i també regressions a diferents èpoques, per exemple a la Barcelona olímpica. Espasa fa una crítica d'”aquella generació que va transformar la ciutat i la va obrir al món, i al cap dels anys el resultat no és el que s’esperava, o ha estat excessiu. I la ciutat s’ha vist envaïda de turistes i ara s’assembla molt a les altres ciutats”.
L’escriptor i promotor musical Joni D., després de publicar els assajos ‘Que pagui Pujol, una crònica punk de la Barcelona dels 80’ i ‘Grups autònoms. Una crònica armada de la Transacció democràtica’, ara presenta la seva primera novel·la de ficció, ‘La torre de la serra’. Un llibre que capta l’essència de la Barcelona llibertària de finals dels anys 70. També hi apareixen els maquis, els grups autònoms, un inspector franquista i un viatge cap a l’exili. Segons Joni D. aquest és també un relat d’una lluita que es va perdre però que en els últims anys ha tornat amb molta força: “Va guanyar la democràcia capitalista i això és el que tenim avui en dia, i per això està passant tot el que està passant amb els desnonaments i tots els moviments des del 15-M fins ara”.
Sergi Pàmies repassa a ‘Confessions d’un culer defectuós’ la història de l’afició blaugrana, sobretot la dels anys 70. Pàmies s’autoanomena defectuós perquè, diu, ell no és ni antimadridista, i se centra sobretot en un època en què el FC Barcelona no era un equip guanyador, tot i que hi jugués el seu gran ídol, Johan Cruyff. Pàmies recorda que “els barcelonistes de postpostguerra tenen uns tics fatalistes en blanc i negre, una visió del món molt aturmentada”. L’escriptor creu que tota la generació que ha viscut un Barça perdedor serà una bona consellera quan el Barça actual, tard o d’hora, passi una època sense guanyar títols.
