La història del Casal dels Infants ha canviat del tot i, des de fa poc temps, ja se sap que és més longeva del que es creia. Tot i que en l’imaginari de la institució s’havia assumit la idea que el Casal va començar a funcionar el 1983, el seus inicis es remunten al 1978. El descobridor de la troballa és el director de Relacions Institucionals del Casal dels Infants, Enric Canet, que va arribar a aquesta conclusió després de parlar amb alguna de les persones que van participar del projecte inicial. Aquells cinc anys perduts es recullen en el llibre ‘El cel té pigues’ de Pol·len edicions.
Homenatge als fundadors del Casal dels Infants
El llibre és un retrat d’aquells inicis i sobretot de les primeres persones que hi van participar. La figura que capitalitza tot plegat és Pitu Cunillera. Ell era un sabater del Raval i activista que va fundar la primera associació de veïns del barri. En primer terme Cunillera va crear una vocalia d’infància en l’associació i posteriorment va impulsar el Casal dels Infants amb la idea de donar atenció als nens que no anaven a escola i feien vida pel carrer.
L’ocupació de la primera seu del Casal del Infants
Els inicis del Casal no van ser fàcils i la primera seu es va aconseguir per la força i després d’una curiosa protesta. L’Ajuntament de l’època havia expropiat una antiga fusteria i enmig d’una rua de la companyia dels Comediants, que havia pagat el mateix consistori, els activistes van aprofitar per ocupar el local. Finalment el govern municipal els va acabar cedint l’espai.
La necessitat d’alçar la mirada dels nens del Casal dels Infants
El nom del llibre ‘El cel té pigues!’ s’inspira en la frase que va dir un nen del Casal en unes colònies. Canet relata l’anècdota de l’infant que era també una metàfora del què suposava per aquells nens mirar més enllà dels carrers on vivien: ¡”Un nen va dir a la Viky: ‘Oye, Vico, el cielo tiene pecas, ¿eh? En aquell moment els va fer gràcia, però en el seu subconscient quedava palès el mite fundacional de veure que aquells nanos havien alçat la vista, com no ho havien fet al seu barri.”
45 anys més tard, el Casal dels Infants ha acompanyat 40.000 infants, joves i les seves famílies, a qui en molts casos els ha canviat la vida. Enric Canet explica que “són nanos que s’han fet grans i que els seus fills ja no estan en les situacions de precarietat que ells havien tingut. I això és perquè els pares han alçat la mirada.”
