Ramon Simó enceta el seu segon Grec com a director artístic, després d'un any fent punys i mànegues per mantenir el nombre d'espectacles amb un 10% menys de pressupost. RAMON SIMÓ, director del Grec "El Grec encara és una de les manifestacions culturals que ha pogut mantenir un pressupost important...I penso que, a partir d'aquí, no podem fer una altra cosa que créixer. és a dir, el que no podem fer, ja, és minvar més." Un missatge que segurament ja deu haver traslladat a l'alcalde, al regidor i al conseller de Cultura, presents anit, un any més, a l'espectacle inaugural. El circ va donar també el tret de sortida a l'edició de 2009 però 'Opus' no és un espectacle de circ de carpa, ni va adreçat a un públic familiar. Es tracta d'un muntatge que posa la disciplina acrobàtica al servei d'una partitura. La que escriu el Quator Debussy interpretant els quartets de corda de Dimitri Xostakóvitx. YARON LIFSCHITZ, director de l'espectacle "Música i desconstrucció de les acrobàcies... Amb això creem quelcom nou." El director es desmarca del concepte d'acrobadansa que s'ha emprat per descriure 'Opus', però l'espectacle entrega moments molt coreogràfics i d'una plàstica pròpia de la dansa. Intervenen 18 acròbates de la veterana companyia australiana 'Circa', a més del quartet, que fa també la seva filigrana en interpretar la música amb els ulls embenats. Com fa quatre anys, el Grec comença a caminar amb acrobàcies, i serà també benvinguda una acrobàcia que inverteixi la davallada d'espectadors d'aquesta fluixa temporada.
El Grec d’aquest any ofereix gairebé 80 espectacles de teatre, dansa, música i circ fins al 31 de juliol. Després de la festa inaugural de diumenge, aquest dilluns i dimarts el primer dels espectacles, ‘Opus’, combina dansa i circ.
El comentari de Víctor Giralt Jonama
Durant molt de temps semblava que la inauguració del Grec havia de ser, per força, teatral. Personalment, crec que obrir amb un espectacle de dansa o circ és una declaració d’intencions a favor de les “parentes pobres” de les arts escèniques. Només per això, aplaudeixo l’aposta d’aquesta edició que dirigeix Ramon Simó. A més, crec que ‘Opus’ és un espectacle visualment potent, que trenca esquemes. En una distesa entrevista, el director ha mostrat cert pudor a l’hora d’acceptar que és un espectacle de dansa i circ. No veig per què. El fet és que, estèticament, és més un espectacle coreogràfic que no una demostració de virtuosismes circenses. Tot i que els quartets de corda acaben per avorrir-me, la fusió entre la partitura de Xostakóvitx i equilibrisme m’ha seduït. Considero que és una bona entrada de Grec.
