Es tracta d’un espectacle musical que fusiona els elements bàsics d’una òpera amb veus líriques i orquestra simfònica, cor i cos de ballet i una escenografia integrada amb elements audiovisuals innovadors, com animacions en tres dimensions i tecnologia mòbil.
El títol de l’obra fa referència al sobrenom amb què la gent d’Anantapur anomenava el jesuïta català, i comença a la Barcelona de 1920 quan va néixer Ferrer. A poc a poc endinsa l’espectador en la seva adolescència, quan es busca a si mateix, la seva crisi de fe, l’ingrés als jesuïtes, la seva vida a l’Índia fins a la seva mort.
L’estructura és la d’un gran oratori col·lectiu que incorpora instruments que provenen de la música tradicional i el pop, però també sons i danses d’altres cultures.
