DANILO FACELLI, poeta "Em dic Danilo Facelli, vaig néixer a l'Uruguai l'any 81, el 83 vaig vindre amb tota la família a Blanes i em vaig criar allà, a un barri dels afores. Després ja més gran vaig venir a viure a Barcelona... i cap a Granada vuit anys. I ara fa dos anys que he tornat." "Tengo ganas de verte. Qué fácil decirlo hoy que el día salió mal." DANILO FACELLI, poeta "Escriure, escric des de sempre. Al principi era una cerca per anar evolucionant com a persona. Però després, quan comences a distribuir-la, te n'adones que ja comences a escriure per a la gent. I cada contacte amb cada persona et dóna alguna cosa per continuar escrivint. Però ja pensant també en la persona que llegeix." "Te escribiría un correo electrónico, cargado de tristezas, agobios y necesidad. Resultaría sencillo, pero no sería justo." DANILO FACELLI, poeta "És una poesia senzilla, directa i parla a partir d'allò quotidià, de la vida a la ciutat, de les relacions entre persones... I cada cop va entrant una mica més l'humor en els poemes. Suposo que perquè és una eina natural meva per viure. Vull dir, que jo em prenc les coses com a tragicomèdia, sempre. I perquè també crec que, amb humor, entren més fàcil els continguts. És com una fletxa que es clava i a partir d'allà ja pot entrar el que vull dir." "Fuimos a una tienda que sólo vendía al mayor y únicamente pudo comprar mi abuelo." DANILO FACELLI, poeta "El primer xupet era la primera frase d'una cançó que vaig escriure." "Mis cervicales no levantan cabeza." DANILO FACELLI, poeta "Ho vaig treure tot i em vaig quedar amb la frase inicial. El 'chupito' el que busca és la imatge directa i el joc de paraules, el doble sentit i l'humor." "Salir a trabajar cada día quema. Si no, que se lo pregunten al sol." DANILO FACELLI, poeta "Els 'chupitos' m'agraden perquè són directes. També conviden -espero que convidin- a una reflexió, sempre." "Se necesita lentitud urgentemente." DANILO FACELLI, poeta "De distribuir la poesia al carrer, vaig veure que els 'chupitos' em permetien abarcar una altra gent que no agafaria poesia." "Los basureros con síndrome de Diógenes, ¿se llevarán el trabajo a casa?" DANILO FACELLI, poeta "Hi ha un tipus de poesia per a cada persona. Això per a mi està clar. I que cadascú ha trobar com vol rebre-la, no?" DANILO FACELLI, poeta "Crec que tot ha de tenir música. Vull dir, ha de tenir ritme i s'ha de jugar amb la música i amb la matemàtica també. En el fons, per mi, és el mateix. Hi ha un ritme intern, un ritme del que passa al moment, i s'ha d'arribar a l'harmonia." "Un fertilizante: ¡Pérez! Un pesticida: ¡Pérez! Pesticidas y fertilizantes ¡Pérez! Abonamos campos de opio, abarrotamos campos de fútbol. ¡Oé!" DANILO FACELLI, poeta "A Barcelona sí que hi ha una gran varietat d'activitat poètica i escènica. Hi ha molta cosa bona a veure, aquí. I moltes maneres que la poesia arribi a la gent. A l'hora de distribuir poesies a diferents ciutats, Barcelona ha estat una de les que més m'ha costat agafar-ne el truc." "Soy el gran chistador y he venido aquí a instaurar un régimen. Para comenzar a familiarizarnos con las costumbres de su nueva patria, vamos a celebrar el congreso del humor. Es muy sencillo: yo, el gran chistador, cuento un chiste; si cuando acabe de contarlo alguien no se ríe, le ejecuto. ¿Cómo se llama el boomerang que lo lanzas y no vuelve? ¡Palo! Ejecución, ¡ya! Oh, qué muerte más dramática, por favor un fuerte aplauso." DANILO FACELLI, poeta "És una mica això, l'aparador del meu projecte vital, al cap i a la fi. El nom és Vivirdelbolo.blogspot.com. Ara mateix, jo canviaria viure per sobreviure. Però sí, de moment, a un nivell de batalla, ho vaig fent. No sé fins quan, però de moment ho puc fer. I ho faig." "Tengo amistades de siempre. Y gente nueva con la que voy tratando. El negocio de la poesía, de la poerrisa, de ir de aquí para allí recitando, embaucando, avanzando... Y tengo también infinidad de cupones rasca y gana premiados todos con la posibilidad de seguir buscando. Muchas gracias."
Nascut el 1981 a l’Uruguai, ha viscut a Blanes, Barcelona i Santa Coloma de Farners, on estudiava jardineria. Allà va escriure el seu primer poema. Després de ser empleat d’una immobiliària, va decidir que preferia treballar amb nens. Fa vuit anys va decidir canviar d’aires i marxar a Granada, on combinava la feina de monitor amb la de vigilant de seguretat en concerts. Llavors va començar a autoeditar i vendre personalment la seva poesia. Li agrada aquesta forma d’arribar als lectors, lliurant-los l’obra en mà i parlant amb ells de les idees i emocions que els versos els provoquen. Això l’inspira per escriure nous poemes pensant en qui els llegeix i, d’aquesta forma, es retroalimenta el seu procés creatiu.
L’altra part de la feina són les actuacions en directe, en què la seva poesia es transforma en monòleg còmic amb l’ús de diversos recursos teatrals. Per Facelli també és molt important l’ambientació musical, per generar ambients i provocar canvis de ritme. De més jove havia tocat en un grup de música. Ell no és músic, però ara mateix treballa en la formació d’un quartet que doni forma a les melodies per acompanyar els seus poemes en directe.
Després de vuit anys vivint de la poesia, Facelli té tot un repertori d’espectacles poètics per portar a l’escenari. També ha participat en algun concurs de “slam”, però confessa que en aquests certàmens hi ha un element competitiu que de vegades el fa sentir incòmode. “Et poden eliminar tot just després del primer poema i jo necessito entrar en calor. I el públic necessita una mica de temps per pair el que ha sentit”. En tot cas, participa d’aquesta mena de trobades perquè també li agrada escoltar altres persones que reciten.
El poeta de la gent
Danilo Facelli parla castellà i català, però la poesia la fa només en castellà perquè és l’idioma que realment domina i en què se sent més còmode. Entre els referents que l’han marcat com a poeta esmenta Ángel González, Jaime Gil de Biedma i Josep Maria Fonollosa. En català, li agrada Joan Margarit. Però també s’inspira en les lletres de Silvio Rodríguez o Joaquín Sabina, “no tant pel que diuen sinó per com ho diuen”. Facelli subratlla que la poesia, s’acompanyi o no d’instruments musicals, sempre és música perquè té el seu propi ritme i cerca l’harmonia.
Aquest poeta assegura que “hi ha un tipus de poesia per a cadascú”, que només cal que cada persona trobi la via per rebre-la. Ell ha descobert que els poemes d’un sol vers, allò que hom anomena haikus, i que ell distribueix amb el nom de xopets, li permeten arribar a més públic. A persones que mai comprarien un poemari clàssic però sí que paguen dos euros per un recull de “chupitos” tan eloqüents com “Se necesita lentitud urgentemente” o “Le gustaba tanto echarla de menos que le dijo: ‘no vuelvas nunca'”.
