Aquest espai reuneix les obres d'alguns dels millors il·lustradors catalans. Una exhibició de luxe amb què la Sala Rovira ha posat punt final a més de 70 anys d'història. Tot va començar, gairebé per casualitat el 1942. L'avi de l'actual propietari va decidir reconvertir la impremta en una galeria. SEGIMON ROVIRA, nét del fundador de la Sala Rovira "Arriba la Guerra civil i tot el tema del llibre en català se'n va en orris. I li diuen 'per què no obres una galeria i així podràs escapar de la censura i continuar amb el teu l'interès artístic', l'hi van proposar i l'hi semblar molt bé." A poc a poc va arribar l'èxit amb l'exhibició d'obres d'artistes històrics com Opisso. I es va donar l'oportunitat a nous talents, ara ja consolidats com Cesc o Lola Anglada, autora d'aquesta obra. "És de l'època blava de París, n'hi ha poquíssims com aquest." Petits secrets descoberts gràcies a la tenacitat de la família Rovira. "Sempre hem apostat pel tracte molt proper amb els artistes, perquè se sentin com a casa i això és nota." Però amb els anys arriben les dificultats i l'espai s'ha de reconvertir en papereria per poder continuar exhibint-hi obres. Ara, els números obliguen a replantejar el projecte. Tanca l'espai, però l'esperit de la Sala Rovira continua viu i ja es treballa en tres exposicions en altres galeries a partir del març.
