Per comptes de a Venècia, sembla que l'acció transcorri a Wall Street. Però és que 'El mercader de Venècia' és per a Rafel Duran, director de l'espectacle, un engranatge argumental economicista, en el qual hi ha un mòbil per damunt dels altres... RAFEL DURAN, director escènic "El Mercader parla de diners. El gran mòbil de tots els personatges, fins i tot dels que sembla que hi vagin per amor, són els diners." La part més de comèdia d'amor de l'obra shakespeariana, la que protagonitza la rica hereva Pòrcia pretesa per prínceps vinguts d'arreu, adquireix l'aparença frívola d'un concurs televisiu. Que ningú no esperi, doncs, una història fosca com la que va protagonitzar Al Pacino a la gran pantalla fa set anys. L'opció triada en aquesta posada en escena és la comèdia. Fins i tot el personatge de Shylock és més aviat un malvat còmic per bé que la seva proposta de penyora segueixi esgarrifant. RAFEL DURAN, director escènic "És una comèdia, i això es nota molt quan el treballes. Jo he vist que també era part de comèdia fins i tot, la part de les finances. El que passa és que no es fa...Llavors es fa la part de les finances fosques i l'altra part...Notes, a més, que si li dones un to de comèdia et queda excessivament frívol, fins i tot. Però vejam, no són frívols els que manen al món?" Una gran producció amb un ampli repartiment, fins a 19 intèrprets, entre els quals, Ramon Madaula en el paper de l'usurer, Roger Coma encarnant Bassanio o Anna Ycobalzeta com a Pòrcia.

El comentari de Victor Giralt Jonama:

Rafel Duran ha decidit prémer l’accelerador i forçar el to de comèdia del clàssic shakespearià, prescindint de lectures que accentuen el drama de Shylock. Una opció que fa de l’obra un espectacle d’entreteniment, molt mengívol. Hi haurà qui pensarà, potser, que s’ha passat de frívol.