La Natalia Galera, veïna de la Sagrera, és l’única artesana de Catalunya especialitzada en ceràmica de majòlica, una tècnica del segle XIII. El setembre de 2018 va obrir el seu taller botiga, Entre Rajoles, al carrer de Monlau, des d’on reprodueix i ven rajoles catalanes del segle XVI, XVII i XVIII per tal que no es perdi aquesta tècnica. Anteriorment, després de formar-se a l’Escola Superior de Disseny i Art la Llotja, va treballar durant 17 anys en un taller ubicat a Sants – Montjuïc fins que va tancar.
Ceràmica majòlica, una tècnica manual
La Natalia Galera explica que el procés de la tècnica majòlica s’inicia traient la pols de la rajola per evitar desperfectes després. A continuació, es banya amb esmalt de color blanc trencat simulant el color del segle XVIII i es netegen les cantonades i el cul de la rajola per treure’n qualsevol resta. Prèviament a pintar-la, sobre la rajola s’hi posa una plantilla que té dibuixada i puntejada la silueta de la rajola. “Com més punts hi hagi, més informació tindrem després per pintar-la”, diu l’artesana. Amb carbó vegetal, es frega sobre la rajola i els puntets hi queden marcats a sobre. Després es perfila el dibuix a través d’aquests punts i, finalment, es pinta. L’últim pas és coure la rajola al forn.
Depenent de la dificultat i complexitat del dibuix de la rajola, Galera pot fer-ne entre 30 i 100 a la setmana. “Algunes requereixen molta més tècnica, paciència i cura de fer-se, per això, com que és artesanal, la producció de la rajola és més lenta”, puntualitza l’artesana sagrerenca.
La màgia dels colors
Encertar els colors és, segons l’artesana, un dels passos més complexos. “Abans de reproduir una rajola, s’ha de fer un estudi previ dels colors que té”, assenyala. “Després, amb els pigments, els esmalts i òxids has de fer una fórmula per intentar que s’assembli tant com es pugui”, continua. Les rajoles es pinten seguint sempre una pauta de colors: primer el groc, després l’ocre, el verd i, l’últim, el blau. Finalment, el color s’acaba d’aconseguir amb la cocció de la rajola al forn, on s’ha de tenir en compte la temperatura i el temps. “Amb el rodatge cada vegada és més fàcil reproduir el color, però quan obres la fornada i veus la rajola sempre et sorprèn el que n’ha sortit”, explica l’artesana.
Rajoles per a revestiments
L’ús de les rajoles ceràmiques de majòlica ha variat al llarg del temps. Segons explica Galera, abans es feia servir per revestir una paret sencera i, actualment, es combinen amb altres més industrials per abaratir-ne el cost.
Al taller de la Sagrera ha elaborat un catàleg nou de rajoles que reprodueixen les peces que es troben a l’arquitectura barcelonina. “M’agrada caminar per Barcelona, fotografiar les rajoles que trobo i documentar-les i reproduir-les al taller”, explica la Natalia. D’aquesta manera, quan un client adquireix una rajola a la seva botiga pot anar a trobar l’original al carrer i veure que és exactament la mateixa. També ha començat a treballar una sèrie nova inspirada en el grafit per tal de modernitzar la tècnica.
La Natalia Galera, a més de rajoles, reprodueix la tècnica de la majòlica en plats decoratius, vaixelles o sotagots. També li agradaria ser seu de pràctiques per a estudiants d’escoles d’art que puguin aprendre aquesta tècnica i oferir xerrades i conferències sobre la majòlica.
La Natalia Galera es va formar a l’Escola Superior de Disseny i Art la Llotja. Abans de tenir el seu taller botiga a la Sagrera, va treballar durant 17 anys en un taller ubicat a Sants – Montjuïc fins que va tancar.
