La companyia Peeping Tom, expressió que, per cert, vol dir "voyeur" en anglès, comença sempre definint un espai físic i a partir d'aquí els intèrprets han de pensar els seus personatges. Els sis de l'obra viuen aïllats en una muntanya nevada, un indret del qual no poden fugir i on no hi ha gairebé res a fer. PATRICK CHARTIER, coditrector "Són a 4.000 metres d'altitud, hi fa fred, viuen en caravanes. Viuen en un lloc... viuen en un infern, de fet." D'aquests veïns forçats a viure en aquesta petita comunitat se'ns mostra tant allò que realment passa entre ells, com allò que pensen. Aquest joc entre realitat viscuda i imaginada ha rebut un tractament molt cinematogràfic. PATRICK CHARTIER, coditrector "Ens agradaria apropar-nos al cinema. Aquesta peça l'hem treballada amb un muntador de cinema per intentar que el públic tingui la sensació que és al cinema." Que Peeping Tom és una companyia de dansa ho corroboren alguns moments de gran virtuosisme. Un virtuosisme que no és formal, sinó posat al servei de l'emoció. 'Carrer de Vandenbranden 32' és una expriència escènica certament atípica, entre al·lucinant i hipnòtica. Després de la funció d'ahir a Twitter alguns esmentaven David Lynch com a referència.
