Els inicis de Joan Manuel Serrat en el món de la música ens situen a l’any 1964. Va ser als micròfons del programa ‘Radio-Scope’, de Ràdio Barcelona, on va debutar com a cantant en solitari. De seguida es va integrar al moviment de la Nova Cançó, esdevenint el tretzè d’Els Setze jutges. D’aquells primers discos en català en van sortir autèntics himnes de tota una generació com ‘Paraules d’amor’ i ‘Ara que tinc vint anys’. Ara bé, en una entrevista al programa ‘Jo què sé!’, de betevé, Serrat va confessar que ‘Cançó de matinada’ va ser la més especial: “Em va donar empenta en el món de la música, va ser la primera cançó en català que va arribar a número u de les llistes en un any molt complicat, el 1967”.
L’exclusió d’Eurovisió no va eclipsar la seva carrera
El 1968 va ser seleccionat per TVE per participar en el festival d’Eurovisió com a representant d’Espanya. S’hi va negar si no ho podia fer en català. En entrevistes posteriors va explicar que en un moment encara de molta repressió per la llengua i la cultura catalana no podia perdre l’oportunitat de fer-se sentir. No se li ho va permetre, en va quedar exclòs i va ser substituït per Massiel, que va acabar guanyant el certamen. Això no va aturar la carrera imparable de Serrat, que va continuar amb discos per a la història com els que musicaven l’obra de grans poetes com Miguel Hernández i Antonio Machado i el que és, sens dubte, el seu disc més famós: ‘Mediterráneo’. Gairebé 50 anys després el va rememorar durant la gira Mediterráneo Da Capo.
En aquell moment ja feia temps que les seves cançons havien deixat de ser només d’ell. Se’n va adonar, diu, de casualitat en una festa major de poble. Ho va explicar l’any 1998 al programa ‘L’entrevista’, dirigit per Joan Barril: “Em vaig emocionar escoltant una cançó meva, ‘Paraules d’amor’, dins el repertori tradicional català d’una orquestra de festa major. Llavor vaig veure que se n’havia anat de les mans de l’autor per incorporar-la a les mans d’un poble“.
El Serrat de la maduresa no ha deixat de publicar àlbums. En són exemples ‘Sombras de la China’, ‘Versos en la boca’ i l’últim en català, ‘Mô’. També ha revisitat diverses vegades el seu immens repertori en concerts per al record, com el Serrat Simfònic del 2003, acompanyat de l’OBC.
