Joan Manuel Serrat ha cantat a l’Auditori del Fòrum amb totes les entrades venudes. Era la primera de tres vetllades amb l’espectacle ‘Mediterráneo da capo’, que va engegar gira fa vuit mesos. Una tornada, 47 anys després, a un dels seus treballs discogràfics més assenyalats: ‘Mediterráneo’.
Serrat ha desplegat veles per tornar a navegar per un cançoner d’importància cabdal en la seva trajectòria. 10 cançons gestades majorment a Calella de Palafrugell, amb 10 lletres que són encara, 47 anys després, a l’imaginari de molts. En un sobri i alhora efectiu espai escènic dissenyat per Favià Puigserver fa més de tres dècades, Serrat ha anat desgranant, en un altre ordre, el disc sencer: ‘Mediterráneo’, ‘Que va a ser de mí’, ‘Vagabundear’, ‘Barquito de papel’, ‘Pueblo blanco’ (molt ovacionada).
Després de ‘Mediterráneo da capo’
Un segon bloc de cançons ha anat canviant al llarg de la gira, en funció de la plaça visitada. A la seva ciutat era obligat recórrer a la producció en català, amb títols no menys assenyalats, com ‘Temps era temps’, ‘És quan dormo que hi veig clar’, ‘Pare’ o ‘Barcelona i jo’, que han precedit els bisos: ‘Seria fantàstic’, ‘Me’n vaig a peu’, entre d’altres. Han acompanyat el cantant a escena Ricard Miralles (piano) , Josep Mas ‘Kitflus’ (teclats), David Palau (guitarra), Vicent Climent (bateria), Tomàs Merlo (baix i contrabaix) i Uxía Amargós (viola).
