Ja es pot visitar “You don’t hear me”, la retrospectiva que la Fundació Miró dedica a Nalini Malani i que no es va poder inaugurar el 19 de març. Amb més de 50 anys de trajectòria i gran reconeixement internacional, Malani va merèixer, el 2019, el Premi Joan Miró, raó per la qual, aquesta exposició era obligada.
La mostra, comissariada per Martina Millà, desplega 100 treballs pictòrics i una seixantena de peces fílmiques d’aquesta artista índia de 70 anys, tot un referent del seu país. El títol de la mostra “You don’t hear me”, “no em sents”, o potser encara millor, “no m’escoltes”, ens parla de les minories silenciades al llarg de la història i, més concretament, de la desigualtat i la violència estructural que pateixen les dones al món.
Artista pionera
A més d’introduir el feminisme en l’art a l’Índia, Malani va ser també de les primeres artistes del país a interessar-se per les formes experimentals de la imatge en moviment. Aquesta inclinació es fa evident al llarg de l’exposició, començant per la primera sala, on hi ha una instal·lació que és, de fet un teatre d’ombres. 32 cilindres transparents pintats pel dors, damunt d’uns torns, fan girar els motius que se’n projecten.
Es tracta d’una exposició que ens descobreix una artista amb un discurs ple de compromís polític i una mirada molt personal, carregada de referents mitològics que dialoguen amb el present. En la darrera de les cinc sales que vertebren la retrospectiva hi ha set projeccions simultànies d’animacions que ha creat recentment amb el seu iPad, estretament vinculades amb l’actualitat sociopolítica. D’altra banda, en la primera de les sales hi ha uns dibuixos murals que va fer amb carbonet pocs dies abans del 19 de març (quan s’havia d’inaugurar l’exposició). Una obra efímera que s’esvairà en una performance, com a cloenda de la mostra, a finals de novembre.
