La primera cavalcada a l’estat espanyol es va celebrar l’any 1855 a Barcelona. Avui tenim molt clar com són, però aquests personatges populars han canviat de nom, número i mitjà de transport al llarg del temps. La Fundació Festa Major de Gràcia s’ha proposat conèixer l’origen d’aquest mite amb la mostra “Benvolguts Reis Mags… qui sou?”, que es pot visitar fins al 2 de febrer a la seu de l’entitat.
De mags a reis
L’Evangeli segons Mateu parla d’uns mags o savis que van seguir l’estel que els va portar davant del nen Jesús. És el text més antic sobre aquest tema i data del segle I. Més endavant, el papa Lleó el Gran va decidir que en serien tres perquè aquest és el nombre d’ofrenes que fan al nen Jesús (or, encens i mirra) i perquè provenen dels tres continents coneguts en aquella època. Amb la inquisició, la paraula mag s’associa als poders ocults i al contacte amb el dimoni. És per això que, a partir de llavors, s’opta per passar-los a anomenar reis. “Esbrinar d’on surt, quin és el primer text que trobem i com a cada segle es van afegint diferents històries i arribem actualment on tenim els Tres Reis Mags. És bonic veure com cada generació li va ficant un afegitó més a aquesta història”, explica Joan Sánchez, que ha fet tot el treball d’investigació de l’exposició.
Tradicions que es perden
La mostra també té com a objectiu donar a conèixer tradicions que se celebren el dia 5 i 6 de gener, com la de menjar el tortell de Reis o fer la carta. Però també mostra costums que s’han anat perdent, com la del fanalet. La funció d’aquest element nadalenc era la d’il·luminar el camí de la cavalcada. Molt popular a mitjans del segle XIX, ha anat perdent presència, sobretot, amb l’arribada de l’enllumenat públic.
Les carteres reials de Gràcia
En la mostra, també hi ha espai per a les tradicions locals. A Gràcia les emissàries dels Reis son l’Ona, la Sitar i l’Estel de foc, que surten el dia 4 per recollir les cartes dels nens i nenes del districte. “El que tenen d’especial és que són dones i és un mèrit de Gràcia. Perquè si ens fixem, tots els patges fins al segle XXI han estat homes, que és un reflex de la societat masclista del moment“, detalla el comissari de l’exposició.
