El fotògraf Jordi Bernadó es va plantejar un repte: plasmar Barcelona en una sola foto. I això, es va dir, implica representar-hi la seva diversitat. Per fer-ho va decidir convidar al Gran Teatre del Liceu 2.292 barcelonins el dia 26 de juny al matí, tants com butaques té el teatre. Durant mesos ell i el seu equip han anat a picar el màxim de portes possible per obtenir una audiència que representi “totes les Barcelones”.
Durant gairebé un any hem fet la biòpsia de la ciutat, parlant amb associacions i consolats per tal que la gent que aquell dia vingui representi la màxima diversitat possible
Bernadó concreta que ja hi han confirmat l’assistència persones de 57 nacionalitats diferents, “tots ells barcelonins”. El projecte, batejat com a ME WE, vol ser “un mosaic d’històries i rostres” que simbolitzin la convivència i els vincles socials.
Encara hi ha places disponibles
Qui ho vulgui encara pot participar-hi registrant-se al web de la iniciativa. Els participants ompliran les localitats, amb un número de butaca assignat aleatòriament. “No hi ha jerarquies, tots serem iguals en representació de Barcelona”, ha defensat Bernadó. Més enllà de la fotografia que en resulti, Bernadó defensa la iniciativa com un moment únic i històric al Gran Teatre del Liceu i espera que els participants en gaudeixin.
No hi ha jerarquies, tots serem iguals en representació de Barcelona
“Vull pensar que el més important és que la gent que vingui recordi què va sentir en el moment que es feia aquesta fotografia, no tant si hi va sortir o no”. I és que, en tractar-se d’un única foto general, les persones de les files més llunyanes a l’escenari no s’apreciaran a la imatge. Es preveu que la iniciativa s’allargui durant dues hores, des de les 10.30 fins a les 12.30 h. El projecte, impulsat pel mateix Bernadó, té el suport del Gran Teatre del Liceu i la galeria Senda.
De l’ID Project al ME WE
La idea de la fotografia al Liceu neix d’un altre projecte del fotògraf, l’ID Project, que s’inaugurarà el 15 de juny al MNAC. Bernadó va demanar a personalitats rellevants, com Stephen Hawking o Woody Allen, fer-los una fotografia d’esquenes a un lloc del mon amb el qual tinguin un vincle molt especial. Això el va dur, durant anys, a retratar-los a llocs recòndits del planeta. La intenció de les imatges és que l’espectador es plantegi en veure-les quin indret hauria escollit, quina és la seva identitat. Al Liceu, la identitat a plasmar serà col·lectiva i ell, el fotògraf, l’únic espectador.
