Durant la dècada dels 70, Koldo Chamorro, Cristina García Rodero, Cristóbal Hara, Fernando Herráez, Anna Turbau i Ramón Zabalza van enfocar la mirada cap a l’Espanya rural, un indret on precisament la ideologia franquista i de l’Església tenien més pes. Amb el seu treball lliure i desvinculat de qualsevol mecenes, els autors aconsegueixen sortir de la iconografia oficial i crear un discurs fotogràfic nou.
Els temes són múltiples. Garcia Rodera es fixa en les festes populars dels pobles, unes tradicions que en aquell moment perillaven pel canvi social, polític i econòmic. Ramón Zabala, en canvi, aprofundeix en la comunitat gitana, un col·lectiu poc predisposat a deixar entrar persones externes i al qual aconsegueix apropar-se després de molts anys de treball. D’altra banda, la barcelonina Anna Turbau -que va treballar a ‘Interviú’ i ‘Primera Plana’- va anar a Galícia per retratar les lluites de la població rural en contra de la construcció, per exemple, de l’autovia del Cantàbric. La mostra també exposa les sèries en blanc i negre de Cristóbal Hara i Espanya Oculta de Cristina García Rodero, sobre les tradicions a Espanya.
